Els independentistes
Els independentistes estem tan enfeinats a fer madurar el procés d’independència, que sovint ens oblidem de preguntar-nos el més fonamental.
Per a què volem la independència?
i, En mans de qui deixarem la seva gestió?
Són dues qüestions que van intrinsicament lligades.
Sembla que els arguments bàsics que s’esgrimeixen per a assolir la independència són econòmics. Tothom parla de l’expoliació fiscal que patim, i de la sagnia que això representa, però si centrem tota l’argumentació en aquest aspecte, ens estem desviant del nucli de la qúestió.
La misèria més gran que patim els catalans no és material. El cor de la nostra misèria és espiritual, i s’expressa fonamentalment en l’escruixidor genocidi cultural i lingüístic que patim.
Francesc Pujols diu: " La manifestació més clara i més catalana de la nostra espiritualitat és la llengua; una manifestació que és precisament l’eina que la natura ens proporciona per tal que poguem donar una forma concreta, si és pot dir així, a aquesta espiritualitat".
Si som capaços de superar tots els prejudicis i confusions que els enemics de la llengua catalana, i per tant del poble català, fa segles que sembren a les nosrtres ments, i de posar, amb contundència i orgull, al centre de la nostra lluita per la independència la recuperació de la nostra ànima, o sigui de la nostra catalanitat, tota la resta caurà pel seu propi pes.
Sembla que faci por dir que Catalunya per ser realment lliure, ha de ser lingüísticament i culturalment catalana.
Als catalans ens han pervertit tant el pensament, que sovint això ens sembla una exageració. I ja se’n cuiden prou els enemics del poble català -els de Madrid i els d’aquí- d’atiar la confusió tant com poden.
Ells si que tenen clar que mentre puguin mantenir una Catalunya castellanitzada, tant és que sigui independent com no, seguirà sent un apèndix d’Espanya, i estarà espiritualment sotmesa.
La total independència, l’alliberament real de la submissió que patim només serà efectiu quan assolim la recuperació de tot el nostre Esser nacional en plenitud, amb la llengua com a primer i màxim exponent.
Cal tenir clar i hauríem de repetir fins al cansanment que la llengua vernacla d’aquest poble és el català, i que el castellà ha estat imposat i es continua imposant per la força i amb enganys i eufemismes d’una manera sistemàtica.
Un cos nacional no és un amuntegament de persones, és un organisme viu amb una creativitat pròpia que s’expressa a través de la llengua. Empobrir-li i substituir-li la llengua és castrar-lo. Matar-lo. Es assegurar-se que la seva creativitat es vagi morint, tal com està passant actualment. Com diuen provocadorament els corsos i saben molt bé els executors del nostre genocidi "lingua morta, popolo morto".
El disseny de l’Univers contempla la humanitat com un inmens organisme, del qual cada cos nacional n’és un òrgan amb una funció determinada i expressada a través de la seva creativitat pròpia. L’harmonia es preserva quan cada cos nacional respecta el seu lloc i la seva funció. Quan les cel-lules d’un òrgan n’envaeixen un altre, si s’entesten a no voler esdevenir part integral de l’òrgan on viuen, són font d’inharmonia, caos i dolor, procés que en termes històrics es coneix com colonització.
No ens podem deixar enganyar pels últims arguments falsos que pretenen posar els drets de de les persones per sobre dels dels pobles. Un poble és un ens d’organització d’un nivell superior al de l’individu i, per tant, per ordre natural, l’individu ha d’estar al servei del poble on viu.
Per més persones d’altres contrades que hi hagi a Catalunya, la llengua vernacla d’aquest país és el català, i el primer deure de tota persona que visqui aquí és fer-se’l seu, sinó la seva actitud colonitzadora el desqualifica per a exigir cap dret com a ciutadà d’aquest país.
Els independentistes hauríem de tenir meridianament clara aquesta qüestió. Catalunya serà catalana o no serà realment lliure.
I ho hem de tenir clar nosaltres, els que hem engegat aquest procés cap a la independència, perquè els nostres polítics no li tenen. Són tan esclaus, en uns casos, i uns instruments tan descarats del poder colonitzador castellà, en d’altres que, com que ara ja veuen la independència com un fet que no es pot aturar, la seva tasca principal se centra en fer recular la llengua catalana tan com poden. S’esforcen com mai a fer percebre com a normal i progressista que siguem un país teoricament trilingüe, un trilingüisme que encobreix una substitució lingüística descarada i punyent. Quan toquen la llengua és per deixar-la més malmesa. Mireu sinó el català a les escoles, instituts i Universitats. Mireu com els socialistes, amb l’aquiescència d ‘ERC i de tots els altre partits han repartit les llicències de TV digital. Una castellanització absoluta…i, així podríem continuar ad infinitum.
Vivim un procés on, no només ens substitueixen la llengua, sinó que ens roben i ens corrompen el significat de les paraules a fi de sembrar la confusió i fer difícil que pensem amb claredat. Volen impedir que respecte a aquest tema pensem amb la claretat amb què pensen els homes dels països no colonitzats. I sinó, volteu pel món i veureu la contundència amb què legislen els paísos lliures pel que fa a l’obligació de l’ús de la llengua pròpia al seu territori.
Tenim una classe política, i no només la classe política, sinó també alts càrrecs d’entitats culturals del país que no són dignes d’una Catalunya independent, perquè no treballen per alliberar-la de la colonització. Són tan covards que no saben on trobar la força per treballar per la nostra plenitud lingüística. Tenen l’esperit confós, i quan els esperits estan confosos, les ments s’erren i els actes esdevenen font de caos i inharmonia.
Si els independentistes fem madurar aquest fruit de la independència sense haver deixat clar aquests dos punts que plantejava al principi, ens trobarem al final del procés que farem caure el fruit madur de la independència en mans d’unes garses famolenques -els nostres polítics-, que amb els ulls àvids i el cor esclau, assegudes al pal del galliner, només esperen que la independència arribi a les seves mans per llençar-la a terra i corrompre-la totalment, com fan amb tot el que toquen.
Cal que ara que el procés comença deixem clar que
a- treballem per una catalunya lliure, on hi brilli l’ànima catalana, la màxima expressió de la
qual és la llengua.
b- que la independència l’han de gestionar els homes que hagin demostrat amb els seus actes
una actitud de regeneració moral i política que garanteixi l’eclosió digna de la indepen-
dència de la nostra Pàtria.
Si eludim aquests dos punts i deixem que el fruit de la nostra tasca caigui en mans dels qui ara detenten el poder, el nostre treball haurà estat en va, i ens haurem fet tristament acreedors de la ingenuïtat, manca de visió i poca intel-ligència que els enemics del poble català ens pressupossa.
Lluitadors, siguem dignes de l’ànima catalana, una ànima d’una vitalitat enorme. Com diu Pujols " l’ànima que ens aguanta nacionalment, és més aguantada, més ferma i més segura que l’ànima individual que aguanta a cada català", i actuem amb la intel-ligència i la visió que l’ànima catalana ens exigeig.
No permetem que la nostra por o la nostra ingenuïtat ens aboquin als mateixos errors que fa cinc-cents anys que repetim " car és un fet evident que quan els catalans obliden la seva ànima col-lectiva i es dediquen a actuar pel seu compte, i fins i tot quan actuen en el clos tancat dels clans polítics, donen al món manta vegada l’aspecte d’un desori integralment perfecte".
Ara és l’hora d’espolsar els individualismes i les pors, i amb el cor serè i la ment clara, posar-nos al servei d’aquesta nostra ànima col-lectiva,que exigeix de cada un de nosaltres un compromís total i absolut amb la catalanitat del nostre poble.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!