A l'arrecera del Montsec

Dir que votar per la independència o reclamar els drets nacionals de Catalunya ens du a la fractura social, és tant miserable i mesquí, com dir-li a una dona que ha d’aguantar les pallisses, i les vexacions d’un marit violent, perquè sinó sent ressentirà la convivència familiar i se’n ressentiran els fills.

També li podríem dir a una dona maltractada que la seva actitud és pròpia del feminisme radical, o que es tranquil·litzi que la vida cal prendre-se-la amb optimisme.

A què aquestes comparacions no fan cap gràcia ? Doncs que no ens vinguin a donar lliçons.

Hi haurà fractura social ?

No ho sé, en un nivell més o menys intens segur que si, però ja sabem qui la provocarà, ja sabem qui històricament ha fet us de la violència i el terrorisme.

I compte amb els apòstols de les terceres vies o centralitats, aquets els he patit en primera persona, aquell personatge que de forma altiva i amb la seva superioritat moral defineixen els “dos extrems” com dues cares de la mateixa moneda, fent una miserable omissió entre agressors i agredits.

A mi no em fa por la fractura, i no em fa por perquè ja fa massa anys que la pateixo.