desconnectat amb “La era del Diamante” de Neal Stephenson (que no em decepciona mai)
patint amb “Tota una vida” de David Grossman
retrobant-me amb la poesia a”Mientras tanto cógeme la mano” de Kirmen Uribe
i fascinada pels llibres pintats de Barceló
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fascinant poesia la de Krimen Urbe. Una abraçada