poti-poti
amanida (Jo també vull un estat propi)
Reprenent els últims post de poesia, he recopilat obra de força autors que aniré penjant; bé, també he de reconèixer que és molt breu la referència a poesia que he anat trobant suposo que es deu als drets d’autor de les editorials. Veig que heu anat llegint i deixant algun comentari, gràcies.
Buscant entre els llibres que tinc a casa, he trobat una joia, (bé a mi m’ho ha semblat) una antologia poètica de Maria Mercè Marçal que no recordava. Una edició de l’any 2001 a càrrec de Lluïsa Julià.
M’agradat molt el recull de Cau de llunes (1973-1976) del qual us en faig cinc cèntims més avall.
La lluna?sempre la inspiració de poetes i prosistes?
Maria Mercè Marçal (1952-1998)
Maria Mercè Marçal diu (1995):
«Durant molts anys he escrit només, o fonamentalment, poesia, i la poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d’ordenar provisionalment amb la paraula el caos que l’imprevist desencadena?»
Segons Lluïsa Julià sempre ha mantingut un diàleg explícit amb el país, la llengua i la pròpia identitat.
(segueix…)
Cau de llunes
A LAYRET
30 de novembre del 1920
Vint bales foren, vint bales
ai!, quan trencava la nit!
Dia trenta de novembre,
nit d’hores decapitades!
Vint bales foren, vint bales
Dia trenta de novembre,
nit sense alba de matí!
Ai, com moria la nit!
Caigué la crossa del poble!
Segaren l’alè de l’aire!
Vint bales foren, vint bales!
Malhaja qui no ho recorda,
vint escopits al seu pit!
Ai, com sagnava la nit!
Corrandes de lluna
Cega, cega estrella.
A l’hora foscant
l’òliba clara
porta meravella.
Arrenca’m l’estella
d’enamorada.
Boja, boja lluna.
A l’hora foscant
l’òliba clara
crema a la llacuna,
boja, boja lluna
d’enamorada.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…….que sempre tinc quan llegeixo mots que fins al moment no havia fet meus, com és el cas d’aquests versos i d’aquestes paraules de la Maria Mercè Marçal sobre el seu concepte de poesia, o si es prefereix, el seu sentiment vers la poesia… El que deia: una de les sensacions que tinc és la de comprovar quantes bones lectures em queden per descobrir. I no és per afany d’acumular títols en una mena de cursa sense sentit per demostrar res a ningú. És per enriquir-me amb bocins de vida d’altres persones que valoro en positiu. Perquè la poesia, i la literatura, en general, són bocins de vida.