Paisatges (IV)
8 de gener de 2007
9 comentaris
Rere la finestrael món és un decorat,somni emmarcat! La llum travessael perfil del paisatge,ombres xineses. Un raig de solil·lumina la cambra,es fon la tristor.
Rere la finestrael món és un decorat,somni emmarcat! La llum travessael perfil del paisatge,ombres xineses. Un raig de solil·lumina la cambra,es fon la tristor.
Ànima lliureno oblidarem els mots,tristesa al cor. Esborren, llevenles petjades de culpa,escenari impune. Vermell escampatassassinen l?essència,de la llibertat.
Miquel Martí i Pol Roda de Ter (1929-2003) "Per a mi la poesia ha estat sempre com una mena de gran interrogació. Cada poema aclareix, en certa manera, uns àmbits més o menys obscurs, però al mateix temps planteja nous interrogants. És un vaivé semblant al del viure; és una manera de viure, tan digna
Gotes de pluja,miralls de lluentonsa les teulades. Els cargols surtensota l?herba humida;plat al restaurant. L?heura a la paretcreix i ofega la llum,disfressa verda.
Feia dies que volia escriure al bloc i??atxim!!?, sí, sí m’han atacat els virus aquesta setmana, un refredat ben fort o grip fluixet (segons es miri), avui sembla que estic millor, tot i que el dia no acompanya em sento més animada, senyal que va marxant. Reprenent els últims post de poesia, he recopilat obra
La pluja esborraels records antics,solcs a la galta. Tanca el ulls,frondoses pestanyesfaran corre l?aire. Paraules dolcesguardo dins una capsa,mots de color blau.
Jo també vull un Estat propi, per molts dels arguments que heu anat apuntant als diferents blocs, però que encara, i tot i ser repetitiva, val la pena anar recordant, més que res per que ens ho hem de creure de veritat i dir-ho ben alt, clar i català. Sobretot per decidir cap a on
Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) Amb paraules seves (1974) va descriure l’estada al camp de concentració de Prats de Motllo ?del qual va evadir-se, i posteriorment, es va exiliar a Mèxic. "A la falda dels Pirineus i en ple hivern, amb la moral i el cos malalt, érem una desgraciada gent. La major part d’aquells milers
Salvador Espriu (1913-1985) Primera història d’Esther (1948): "Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolàa l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum." Assaig de Càntic en el temple Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on
"La poesia és un joc on,sota una realitat aparent,hi apareix una altra d’insospitada" Joan Brossa (segueix) _______________________________________________ "PASSA UN OBRER" Passa un obrer amb el paquet del dinar.Hi ha un pobre assegut a terra.Dos industrials prenen cafèi reflexionen sobre el comerç.L’Estat és una gran paraula. "FINAL!" -Havies d’haver fet una altra fi;et mereixies, hipòcrita, un
Joan Salvat-Papasseit Edició a cura de Joaquim Molas. Editorial Ariel […]Un assaig èpic: "Les conspiracions" Els següents poema sobre l’estada a Guadarrama, és un testimoni del xoc dels nacionalismes castellà/català i posen de relleu alguns aspectes negatius d’aquest? […] Ampla és Castella Ampla és Castella, i com un palmell té la durícia d?aixecar l?espasa. El
Aquests dies us faré una selecció de poemes o texts breus patriotics catalans. Espero que us agradin. Joan Salvat-Papasseit Edició a cura de Joaquim Molas. Editorial Ariel […] Un assaig èpic: "Les conspiracions" …Quan establí contacte directe amb terres castellanes, en el sanatori de Fuenfría (1922), convertí la seva capacitat de lluita poètica en un
Veig aquell arbreancorat al formigó,sembla que crida. Cauen les fulles,taronja és el mantellque recolliré. Cric cric fa el grill,quan fa calor d?estiude dia i de nit. Aquest bloc està adherit a la campanya: "Jo també vull un Estat propi", impulsada pel Xavier Mir al seu bloc aquí a Vilaweb.
Silenci, rostredel temps caducifolilínia infinita. Navego pel món,ales encorsetadesflama poruga. Silenci! mira,una mosca s’aturadamunt el teu nas.