1984

Vaig llegir “Un Món Feliç” d’Aldous Huxley quan anava a l’Institut i ha estat un llibre que m’ha marcat fortament. Moltes vegades penso que el tornaré a llegir, ja que moltes situacions que es donen a l’actualitat em recorden algunes de les situacions descrites en aquest llibre. Des d’aleshores m’havia quedat pendent de llegir el “1984” de George Orwell que formava part d’aquells llibres que sempre havia volgut llegir, però sempre n’hi havia que passaven davant. La situació va canviar quan fa uns mesos me’n van deixar un exemplar i aquí es va acabar l’excusa, ara em tocava llegir-lo.

Llegint el llibre he patit veient tots els paral·lelismes en situacions que vivim. El primer que em va cridar l’atenció va ser aquell interès i els esforços del poder per anar manipulant la memòria i la història, tenint molt clar que qui domina el passat domina el present. Actualment estem vivint tots els esforços de l’Estat Espanyol per fixar un relat sobre el què va passar a la tardor de 2017 i sobre el moviment independentista. Veient els esforços i recursos que hi destina, és fàcil imaginar-se que se’n poden sortir, aleshores els historiadors del futur, si volen explicar el què va passar a través de documents oficials o de la premsa espanyola, acabaran repetint totes les mentides que s’han dit.

Aquesta experiència amb aquests fets viscuts i tergiversats d’aquesta manera posa en dubte molts documents històrics que han arribat als nostres dies i que són la font de molts historiadors per explicar el nostre passat. Realment podem afirmar que el coneixem? o només coneixem aquell relat que des del poder s’ha imposat? Si a això hi afegim les cremes de llibres i arxius que s’han anat succeint en aquest país, les pèrdues de documents, com podem conèixer el nostre passat?

Un altre punt en que hi veia molts paral·lelismes amb la situació actual era en els esforços que es fan en el llibre per simplificar el llenguatge per tal que cada vegada disposem de menys paraules per poder interpretar el món i expressar-nos. Cada vegada que ho llegia em venia al cap els esforços que es fan des de l’Estat Espanyol per destruir la nostra llengua i cultura, així poder-nos anar uniformitzant i evitant la diversitat. Com més iguals siguem entre nosaltres més fàcil serà manipular-nos i controlar-nos, per això la diversitat fa tanta por als que volen mantenir el poder.

Quant a Mireia Canal

Vaig néixer i actualment visc al poble de Puig-reig, a la comarca del Berguedà. Sóc economista i treballo en aquest camp, però sempre m'ha agradat molt llegir i escriure. Feia temps que em ballava pel cap de fer un bloc on compartir diversos escrits que vaig fent.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a 1984

  1. Teresa Vilaseca diu:

    Mireia ! molt ben resumit i clar com d’altres dels teus escrits segur que força gent t’agrairem que segueixis fent-ho.
    Una abraçada.
    Teresa

  2. jesús diu:

    bé, que sigui enhorabona. aquest és un dels llibres que tothom coneix, tothom en parla una vegada o altre, però pocs s’ho han llegit. a mi també em va impactar. potser tu ho veus més en les coses que ens afecten ara (la neollengua, el poder omnímode del partit, etc.) jo ho veia més en general. per exemple que fos obligatori tenir telepantalla (avui diríem televisió interactiva, o sigui ordinador, o sigui mòbil), estar connectats contínuament amb el centre de control (o sigui internet), etc. el més gran és que avui en dia no és obligatori, però com si ho fos: totes estem enganxades. és tan gran que orwell ni s’ho va imaginar. realment, si la literatura servís per canviar les coses, aquest és dels llibres que estarien prohibits.
    i d’això que dius del present i del passat, totalment d’acord. és el que té l’història, que sempre la fan els vencedors. per això me’n refio tan poc. ara que estem vivint moments importants, dels quals se’n parlarà temps a venir (bé o malament, això dependrà de qui ho expliqui) tenim una bona oportunitat per fer l’experiment: què és el que veiem, què és el que percebem que passa i què és el que diuen que passa. i, quan passi el temps, què és el que diran que va passar.
    en plan pessimista, l’enèsim intent fallit de sortir del pou. en plan optimista, el moviment popular d’alliberament nacional més gran, pacífic, alegre i poètic que s’ha vist a europa. serveixi pel que serveixi. nosaltres ho intentem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*