Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

15 de novembre de 2007
Sense categoria
8 comentaris

Abelard Saragossà continua sumant punts per ser admès en el pessebre de l?AVL

El secessionisme il·lustrat continua
escampant-se com una taca de fuel ?prestigiós?. Des del sud i des del nord, és
clar. Ara des del sud, Abelard Saragossà publica un nou llibre amb el qual suma
punts d?or per ser admès en el pessebre de l?Acadèmia Valenciana de la Llengua i retirar-se per
fi a viure del ?compte?, el corrent que se li omplirà cada mes? el dia que el
facen fix en plantilla. Pareu atenció en el profund menyspreu que destil·la cap als escriptors: "reduït gremi de ls lletraferits" ,
"Crec que el plantejament és el de Sanchis Guarner, que escriu el 1950 una
gramàtica que està destinada a les persones de cultura mitjana, no als quatre
poetes.", i res és la càrrega que fa contra Fuster… No és estrany, doncs, que el treball l’haja premiat la Cheneralitat de Camps i cia.

Heus ací l?entrevista que li fan avui al
periòdic Levante-EMV.

Abelard Saragossà: «El model
lingüístic de Fuster només té com a destinatari el gremi dels lletraferits»

El
professor de la
Universitat de València Abelard Saragossà (Silla, 1954)
presenta hui a l´edifici de La Nau
el seu últim llibre, «Reivindicació del valencià. Una contribució» (Tabarca),
que va rebre el premi d´Assaig de la Generalitat.

Alfons
Garcia, València
-El seu llibre és una reivindicació del valencià davant el castellà o davant el
nom de català?
-El títol ve d´una investigació lingüística que vaig fer el 1997. Mirant la
qüestió de la concordància del participi vaig arribar a la conclusió que el
valencià tenia una evolució més ràpida que la resta d´àrees del domini. Els
lingüistes tendim a confiar poc en el valencià i això no és cert.
-Ja. Triomfa el barceloní?
-Més que el barceloní, el Noucentisme va mitificar la parla entre Barcelona i
Girona.
-Recomana el camí de l´Edat Mitjana en la qüestió del nom. Vol dir que cal
emprar «llengua valenciana» però sense qüestionar la unitat?
-Crec que si volem potenciar l´ús social del valencià hem d´arribar a una
solució sobre el nom de la llengua. I si volem arribar a una solució, hem
d´evitar actuacions poc honrades. La primera és insistir en el nom de valencià
però ignorar totalment balears i catalans. Formem part d´una mateixa llengua i
si estem coordinats guanyem tots. L´altra actitud poc clara són aquells que
accepten el nom de valencià però no l´usen. Durant el segle XIV ací estava
creant-se una societat i jo interpretaria l´èxit aleshores del nom de valencià
d´esta manera: per a crear la consciència de poble utilitzaven el nom de la
llengua. I això és aplicable a l´actualitat.
El perill no és que la diferenciació de noms comporte a la llarga una
diferenciació d´idiomes?

-Les llengües, els noms, les normatives, són qüestions inseparables. El que hem
de fer és marcar una jerarquia i, per a mi, mentre no ens fiquem d´acord sobre
el nom de l´idioma serà un factor en contra de l´ús social.
-Continua defensant la fòrmula valencià/català?
-A l´exterior si. Internament l´únic nom seria el de valencià, perquè afavoreix
la cohesió de la societat i pot augmentar la consciència de ser valencians.
-Diu de Fuster que la seua posició sobre la llengua culta es «poc racional».
Vist des de la psicoanálisi, no és com si els filòlegs actuals hagueren de
matar el pare?
El que he fet és analitzar les cartes que Fuster i Sanchis Guarner s´escriuen
sobre el tema de la llengua i en les de Fuster només trobe opinions. En les de
Sanchis si que trobe argumentacions. I amb opinions no es pot convèncer
l´altre. Això implica una posició poc racional i, per tant, al menys en este
tema i en estes cartes desdiu la imatge de Fuster com a persona racionalista.

-Cal passar l´etapa aleshores de la mitificació fusteriana?
-Un linguista barceloní, Sebastià Bonet, que s´ha dedicat a estudiar
gramàtiques valencianes i balears, diu que el model lingüístic de Fuster només
té com a destinatari el reduit gremi dels lletraferits. No és aplicable a la
llengua oral culta. Això és molt negatiu en el segle XX.

-Defensar acostar la llengua culta a l´oral no és donar la raó a Casp i aquells
que proposaven escriure com parla el poble?
-No. Crec que el plantejament és el de Sanchis Guarner, que escriu el 1950 una
gramàtica que està destinada a les persones de cultura mitjana, no als quatre
poetes
. Si escrius d´una manera i parles d´una altra radicalment diferent és
que alguna cosa falla.
-L´Acadèmia Valenciana de la
Llengua (AVL) és un bon invent i està fent bé la seua feina?
Vaig ser dels pocs lingüistes que va escriure a favor de l´AVL. Tot allò s´ha
verificat i està funcionant bé
pel que fa a la normativa lingüística, però té
moltes potencialitats i algunes s´estan desplegant molt poquet. No té poder
sobre la política lingüística, que depén del partit que guanya les eleccions,
però pot opinar i això és molt important. Hauria també de treballar molt sobre
la llengua culta: quines coses cal canviar, promoure investigacions i
congressos, incidir en els mitjans?
-Parlar tant del nom i de normatives no és parlar del sexe dels àngels? No
caldria potenciar l´ús?
-Estic d´acord. La possibilitat de futur del valencià passa per dos condicions:
una, que la societat augmente la consciència de ser valenciana i altra, que la
llengua siga un factor important en eixe augment.

  1. “Crec que si volem potenciar l´ús social del valencià hem d´arribar a una solució sobre el nom de la llengua.”. Per a potenciar l’ús social només calen dues coses: parlar-la i exigir-la. Als afectats de catalanofòbia tan els hi fot el nom que tingui perquè seguiran parlant en espanyol.

  2. Ja fa molt de temps que estic convençut que aquesta és l’unica solució als nostres problemes. Ara falta convencer la resta dels valencians i catalans.

    vicent
    Llíria

  3. No acabe d’entendre on rau el despropòsit de l’entrevista. És més, pense comprar-me el llibre. Qualsevol reivindicació del valencià sempre m’interessarà.

    Per cert, també és molt positiu que gent com Abelard Saragossà o altres persones que han dedicat sa vida al valencià i a la nació tinguen diners i ocupen llocs de responsabilitat. M’estime més que els diners de la generalitat vagen a parar a mans d’Antoni Ferrando que no a Marina d’Or. Segurament, són els diners més ben invertits de la Generalitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!