Escric molt de tant en tant al meu bloc. I ara feia ben bé més de sis mesos que no hi deixava res escrit. Però no vull deixar l’oportunitat de deixar el meu gra de sorra a la commemoració dels 25 anys de la mort de Salvador Espriu. i amb el risc encara de que aquest bloc esdevingui puntualment un obituari, més que res per les notes que hi escric i amb motiu de què ho faig.
I què millor, per a aquest recordatori que uns versos del poeta els quals, no sabria dir ben bé perquè, però els he recordat sempre, d’ençà que els vaig aprendre.
Es tracta del cant segon de Cementiri de Sinera:
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
I el lent record dels dies
que són passats per sempre
Això i reproduir, a més, una carta que guardo del poeta quan em va escriure l’any 1974, a mi, un noi de 17 anys que havia tingut la gosadia d’anar-lo a entrevistar per a un treball escolar.
Li vaig estar immensament agraït, és clar. I aquestes cartes -eren dues, força breus- són el seu record físic que conservo amb admiració.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He repassat el teu bloc de dalt a baix, i és, gairebé, com la secció d’esqueles del diari.
hala, hi desa’ns alguna alegria de tant en tant, HOME !
1 Salutació cordial 😉
Ei! que si no et conegues pensaria que ets un tipus carregat de melangia… pero no! aquests homenatges son per a donar les gracies als “teus mestres” que han fet de tu un home generos i presavi oi?
Ho sento pero no hi ha manera de posar accents… ““´´´´ aqui en teniu uns quants per col·locar on toquin.
Celebro que aquesta iniciativa de la catosfera t’hagi tret del teu letargi bloguista.
Gràcies per afegir-te a l’homenatge!