Joaquim Torrent Ara resulta que el PP al País Valencià prohibeix la mateixa denominació “País valencià”. És a dir, no accepta que lliurement i democràticament hi haja ciutadans, i representants polítics d’aquests, que facen servir la denominació que més els agrade per al seu territori – tot i haver-hi, a més, molts motius de
Joaquim Torrent Pel que fa a la Franja intuïm que molts dels vots obtinguts per les formacions més reaccionàries i contràries a la llengua provenen dels sectors que conformen allò que s’anomena el franquisme sociològic, integrat per la gent més conservadora i reaccionària, lligada al caciquisme i, en el seu moment, al vell
Joaquim Torrent Crec que el problema bàsic de la Franja, millor dit, dels habitants de la Franja, és un problema d’índole emocional, de mentalitat si voleu. És a dir, la seua adscripció a una entitat políticoadministrativa -per a la majoria una simple “regió espanyola”- anomenada Aragó -de fet “Aragón”-; en la majoria dels casos, d’una
Joaquim Torrent Sovint ens hem preguntat per la permanència de la nostra llengua entre les comunitats jueves a l’exili. Realment, ha estat una qüestió un xic enigmàtica, però després de l’interessant treball de Frederic Ribas «Cendres i rastres catalans en la memòria sefardita», aparegut a la Revista de Catalunya, podem treure’n bastant bé l’entrellat. Ribas
Joaquim Torrent El rebel el de casa bona és un personatge ben característic d’una determinada època i encarna gran part de les contradiccions del segment social d’on prové: les anomenades «bones famílies» —a Barcelona residents a la «zona alta»—, generalment conservadores i algunes declaradament franquistes, tot i que la major part adoptaren
Joaquim Torrent Maria Teresa Moret, professora de Filología Catalana a la Universitat de Saragossa, en la conferència“Com parlaven els nostres avantpassats? Una aproximació lingüística a través de la documentació medieval”, basada en la seua tesi doctoral. Les parles de la Ribagorça Occidental, especialment a la seua part sud estan, actualment,bastant castellanitzades i la seva
Joaquim Torrent Acabo de baixar de la vall de Benasc i, malgrat la bellesa de la comarca, no em puc treure de sobre un cert dessassossec per l’existència cada cop més evident evident d’un procés de progressiva despersonalització, lligat en gran part a l’augment del turisme. Un procés que contribueix a diluir i a
Joaquim Torrent Segons Esperanza Aguirre “España tiene una existencia de 3000 años”. Òndia, tu, i nosaltres sense saber-ho! És clar, com que estem tan obnubilats a mirar-nos el melic i només pensem en la pela no tenim temps per a res més. Sort que la insigne donya Espe ens ha tret de les tenebres
Joaquim Torrent Aquest fou el títol que es va donar a una exposició fotográfica, celebrada el 1995, dedicada a les torres de guaita i de defensa del litoral continental dels Països Catalans,. Es tracta de prop de dues-centes fotografíes recollides pel profesor britànic Edward Cooper, un dels millors especialistes en arquitectura militar medieval, que
Joaquim Torrent ‘’Romance de Castilla en armas’’ s’amomena precisament un poema inclòs en el llibre escolar de “lecturas comentadas” titulat ‘’ Camino” -res a veure amb el seu homònim d’Escrivà de Balaguer-, signat per Adofo Maíllo i publicat a la dècada dels quaranta del segle passat. És un llibre que va arribar a les meves
Joaquim Torrent Amb motiu del vintè aniversari de la independència d’Eslovènia, forçada pel trencament per part dels serbis de les regles de joc, és del tot oportú recordar com els països petits -tal com han demostrat els professors Alesina i Spolaore- poden ser molt més viables econòmicament que no pas els grans estats
Joaquim TorrentDesprés de cinc anys de la seva estrena i de la seva presentació amb gran èxit alfestival de Sant Sebastià, hem pogut visionar de nou el documental Aguaviva. d’ Ariadna Pujol aTVE 2 el passat dia 3 de juny al vespre; no cal dir que amb gran satisfacció. Cal convenir que es tracta d’una
Joaquim Torrent El darrer número de la revista matarranyenca Temps de Franja ens assabentava de la mort de l’antic rector de la Vall del Tormo i del Mas del Llaurador, mossèn León Andia, a pocs anys de fer el segle d’edat. Serveixquen aquestes línies per mostarr el meu reconeixement a la seua figura i a
Joaquim Torrent Sovint, i especialment darrerament, més d’un ciutadà conscient ha plantejat si la influència d’aquests canals és perjudicial per als nostres infants i joves. La resposta és que sí. Malauradament aquests canals són una eina de colonització persistent i continuada, amb efectes des de la més tendra infantesa. També és cert que per
Joaquim Torrent La negativa de l’entrenador del Girona -nat a Mequinensa- a abdicar de la seua llengua ha servit, si més no, per a evidenciar un seguit de coses: per una banda la persistència, si no l’augment, de les actituds excloents i d’intransigència cap a la llengua catalana, tant a nivell general de l’Estat espanyol com