ESPAI PER COMPARTIR

Després de l’anunci d’acord de llista unitària per a les eleccions del 27S han començat les reaccions procedents de diverses bandes i que, amb més o menys agressivitat i amb més o menys correcció, en critiquen diversos aspectes.

A part de que aquestes manifestacions contràries mostren que la llista fa por, hi ha alguns aspectes que totes remarquen.

La majoria es refereixen al president Mas com si el procés, la llista i tot el moviment independentista depengués només d’ell. Aquest argument ja ens el sabem, és el que ha estat utilitzat per la majoria de mitjans espanyolistes des de l’inici de tot plegat i és difícilment creïble per poc que hi reflexionem.

La majoria de manifestacions s’obliden de l’existència d’Esquerra Republicana i dels altres partits favorables al procés i si s’hi refereixen ho fan minimitzant el seu paper o menyspreant-los directament.

També es vol tornar a introduir com a definitori l’eix esquerra dreta i es fa incís en dos aspectes. El primer es centra en preguntar  sobre què ha d’anar primer si la independència o les millores socials i es decanten a favor de les millores socials inicials, oblidant que des de la transició hem tingut governs de diferent color i la majoria de canvis que el procés ha situat en la primera línia de l’actualitat política s’han mantingut inalterables sempre. El segon aspecte fa referència al fet de que aniria bé esperar que Espanya canviés i ens permetés aleshores fer tot el que fins ara ha prohibit de manera aferrissada. De moment no hi ha cap indici que les noves forces d’esquerres espanyoles tinguin de cap manera aquesta intenció; de fet sempre s’han manifestat de manera contrària a les demandes que ha fet el poble català i quan el partit al govern ha actuat de manera restrictiva o antidemocràtica no hem sentit veus procedents d’aquests partits defensant els nostres drets i criticant les mesures aplicades, sempre de caire judicial i mai polítiques i dialogants

I tots els crítics s’obliden també de la societat civil, sembla que siguin els partits polítics els únics que tenen un paper actiu en el procés. La societat civil organitzada ha tingut un paper important en tots els esdeveniments dels darrers anys i les persones que en formen part tenen ideologies diferents i pensen coses diferents, per tant no se’ls pot posar tots dins el mateix sac, com es fa contínuament. Les organitzacions que apleguen la societat civil no són partits polítics i,  afortunadament,  funcionen de manera diferent, són organitzacions transversals i democràtiques .  La societat civil continuarà organitzada després de les eleccions per tal de fer un seguiment del funcionament  del camí cap a la independència i contribuirà  a fomentar la participació ciutadana en la construcció d’una nova societat més justa.

Què ens mostren aquestes crítiques ?

Que es creu que si Convergència i, amb ella , el president Mas s’enfonsa, s’ha acabat el procés; per tant hem de defensar el lideratge del president mentre duri el camí cap a la independència per tal que ens representi,  aquí i l’estranger, com el cap de govern que és

Que es vol centrar el procés en l’acció de només un partit polític i si s’aconsegueix obrir escletxes entre els partits independentistes s’acabarà el procés; per tant hem de valorar l’important  paper d’Esquerra Republicana, el principal partit de l’oposició, en tot el procés cap a la independència del nostre país,  fent visible el paper que ha portat a terme fins ara. Hem d’animar a altres partits a afegir-se a la llista unitària i a compartit tot allò que pot ser compartit per tots.

Que es vol fer veure que els únics que volen canvis socials són els partits polítics i particularment els anomenats d’esquerres ; per tant hem de reforçar i fer visible el paper d’altres partits, com la CUP, esquerra alternativa favorable al procés. I no oblidar que la ideologia no és patrimoni exclusiu dels partits, la societat civil organitzada també compta i fins ara ha estat aquesta la gran impulsora de canvis importants al nostre país.