La qualitat d’una democràcia es pot relacionar amb el grau de participació directa dels ciutadans i, en aquest sentit, el funcionament assembleari està molt ben valorat per moltes persones.
Però un funcionament assembleari no ha de ser necessàriament més democràtic que altres. Pot semblar que amb la reunió d’un grup gran de persones i un micro per tal d’anar donant la paraula a tothom que la demani ja n’hi ha prou però no és així, es requereix una mínima organització per tal de garantir la correcta participació de tothom i prevenir actuacions demagògiques i tendencioses.
Quines han de ser les característiques organitzatives d’una assemblea per tal de poder-ne assegurar la qualitat?
Si es pretén, de veritat, recollir les idees de la més gran quantitat de persones possible son indispensables dues condicions: que abans es disposi d’un ordre del dia i que tothom hagi pogut contrastar les seves idees sobre el tema o temes centrals, dialogant amb altres persones.
L’existència d’un ordre del dia és imprescindible per tal que tothom conegui el tema que es tractarà abans d’assistir a la reunió, d’aquesta manera tothom podrà haver-hi pensat abans i no serà fàcil que els assistents es convencin fàcilment per les primeres opinions que s’expressin durant l’assemblea
També és indispensable que la persona, que suposadament ha reflexionat sobre el tema que sap que es discutirà i al qual podrà fer aportacions, contrasti les seves idees amb altres persones, en un grup petit, per tal de tenir la oportunitat d’expressar-se, escoltar altres punts de vista i poder modificar les seves idees, si cal.
En una reunió gran, si no s’ha portat a terme un treball de reflexió previ, molts dels assistents tenen tendència a acceptar el discurs de les persones més agosarades, que parlen més o que s’expressen més fàcilment o més brillantment tot i que no sempre les seves idees són les més adequades, ni les més efectives, ni les úniques. Quan això passa es perden les opinions de moltes persones que podrien millorar el pensament col·lectiu del grup. Tots hem anat alguna vegada a una assemblea i, després d’acordar alguna acció, hem vist que de fet no era la que més ens convenia o que senzillament no l’hem valorada bé amb totes les seves conseqüències i finalment s’ha vist no es podia portar a terme, la qual cosa genera frustració i cansament.
El fet de discutir abans en grup petit no hauria d’estalviar l’assistència de tothom a les assemblees generals, no es tracta de buscar representats de cada grupet sinó d’assegurar la reflexió, augmentar la participació efectiva i que tothom pugui contribuir, amb un criteri propi en el decurs de la reunió.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!