ESPAI PER COMPARTIR

La nostra història sempre ha estat allunyada de les aules. De totes, de les de primària, secundària i universitat. Parlo amb experiència perquè he passat per totes o bé com a  alumna o bé  com a ensenyant. La història que s’aprèn gairebé sempre és la història d’Espanya amb uns apunts destinats a la història catalana que es van difuminant progressivament a mesura que ens apropem a l’actualitat.

Pensant en els nens i nenes més petits és evident que si la història no es contextualitza queda reduïda a una memorització estèril que s’aprèn, en els millors del casos, per aprovar i s’oblida durant els quinze  dies posteriors a la realització de la prova. És per aquest motiu que fa falta recórrer, en un inici, a l’estudi de la història propera i per aquest estudi és fonamental la utilització del patrimoni.

El patrimoni català, principalment el de la ciutat de Barcelona,  és ric i abundant per il·lustrar els períodes de la Catalunya  romana i medieval  però no ho és tant per a les èpoques posteriors ja que sovint els monuments o edificis que en queden estan repartits per la ciutat i costen més de contextualitzar.  És per aquest motiu, entre molts d’altres, que cal conservar el museu del Born Centre Cultural on, a banda de les restes de l’època, trobem la interpretació d’episodis  importants i determinants per al posterior esdevenir del nostre país.