La nostra història sempre ha estat allunyada de les aules. De totes, de les de primària, secundària i universitat. Parlo amb experiència perquè he passat per totes o bé com a alumna o bé com a ensenyant. La història que s’aprèn gairebé sempre és la història d’Espanya amb uns apunts destinats a la història catalana que es van difuminant progressivament a mesura que ens apropem a l’actualitat.
Pensant en els nens i nenes més petits és evident que si la història no es contextualitza queda reduïda a una memorització estèril que s’aprèn, en els millors del casos, per aprovar i s’oblida durant els quinze dies posteriors a la realització de la prova. És per aquest motiu que fa falta recórrer, en un inici, a l’estudi de la història propera i per aquest estudi és fonamental la utilització del patrimoni.
El patrimoni català, principalment el de la ciutat de Barcelona, és ric i abundant per il·lustrar els períodes de la Catalunya romana i medieval però no ho és tant per a les èpoques posteriors ja que sovint els monuments o edificis que en queden estan repartits per la ciutat i costen més de contextualitzar. És per aquest motiu, entre molts d’altres, que cal conservar el museu del Born Centre Cultural on, a banda de les restes de l’època, trobem la interpretació d’episodis importants i determinants per al posterior esdevenir del nostre país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!