Des de l'Exili

Les bases d’Esquerra Republicana de Catalunya diuen a l’executiva, segons una macro enquesta que s’han cuinat des del carrer calabria i que ningú ha vist, que la condició per pactar és : O Referèndum o res.

Molt bé, així m’agrada. Amb collons!! . Però algú es creu que Puigcercós i cia, en faran cas si poden optar a entrar al govern de la Generalitat?.

No és el primer cop, que l’executiva del Puigcercós no fa cas a les bases. A la conferència Nacional del 20 de Novembre del 2007 i al congrés del juny del 2008 ho vaig poder veure amb els meus propis ulls. Entre altres coses, es va aprovar que Esquerra sortiria del govern tripartit si no el finançament no era l’adequat i mira per on, malgrat Puigcercós va sortir a la premsa dient que l’acord del finançament era el millor que mai s’havia aconseguit i que resoldria els problemes de Catalunya, al cap d’un any d’aplicar-lo, la Generalitat està quasi en fallida i té que demanar diners prestats als catalans perquè cap entitat financera li fia un duro!.

Ara, de nou les bases diuen que per pactar amb un altre força al Parlament que la condició és “O Referèncum o res”. Però si llegeixes les declaracions del Puigcercós aquest diu que “només pactaran amb aquells partits que acceptin celebrar un referèndum per l’autodeterminació“, i ha assegurat que la celebració de la consulta és una formula “democràtica, valenta i clara” i segueix dient “la creació d’un sistema financer públic català per suplir les dificultats de crèdit a empreses, autònoms i famílies; la garantia dels recursos necessaris de la Llei de la dependència; la reducció de càrrecs al Govern i l’establiment d’un règim de preus justos per la pagesia catalana són algunes de les altres condicions que posa ERC a l’hora de pactar.”

Collons!!, no havíem quedat que era “O Referèndum o res? Si la condició es convocar un referèndum, doncs per què serveix posar-hi algunes altres condicions?

(continua)

Es veu massa el llautó Puigcercós. Encara recordo la metafora del tren del Carod al primer tripartit. ERC vol la independència que és l’estació final i els PSC del Maragall vol arribar a una Espanya Federal. Aleshores el Carod deia que pactava amb ells per arribar a l’estació intermèdia per nosaltres i final pels socialistes, que seria la Federal. Ara ja intueixo per a on vol anar el Puigcercós. Si el transatlàntic de CiU va cap al port del sistema financer estil concert o similar, la barcassa d’Esquerra que fa aigües per a tot arreu, s’hi amarra al costat per ser remolcada fins aquest port i mentrestant no arribem, els patrons de la barcassa a gaudir de les estàncies de luxe del transatlàntic. Això si, els pobres militants de base, a patir continuant treien l’aigua de la barcassa  abans que s’acabi d’enfonsar.

A mi, em sembla bé que Puigcercós i la seva executiva, vulguin governar. De fet és l’objectiu de tot polític professional. Però jo penso que ara, davant de l’atzucac i l’emergència nacional que estem a Catalunya,  el que cal no són polítics professionals, ara el que cal és persones disposades a fet tot el que calgui, fins i tot deixar de ser polític professional, per aconseguir la independència.

En fi, patètic!. Em sap greu per la nova engalipada que els meus excompanys del partit que hi vaig militar durant 18 anys i sobretot pel desprestigi del que encara és al fons del meu cor, el meu partit. De fet el dia que siguem independents i Reagrupament es dissolgui, si Esquerra Republicana de Catalunya encara sobreviu, m’hi faré militant de nou.

Endavant les atxes!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!