Fa anys, amics i coneguts estrangers, principalment espanyols, em comentaven amb un somriure sota el nas, que els catalans ens agrada recrear-nos amb la derrota i un dels exemples per reafirmar-lo era que commemorem en el nostre dia nacional la derrota de l’11 de setembre del 1714. Sempre els hi contestava que la nostra Diada
El meu pare va morir després de lluitar 13 anys contra un càncer unes setmanes abans del 27 de setembre del 2015. La darrera vegada que vaig poder parlar amb ell de política em va dir “La independència no l’aconseguirem ara, jo no la veuré, haurà de passar una generació més. Ja veuràs que quan
Aprofitant que el dia previ a les eleccions s’ha de reflexionar, no sé si s’ha pensat prou amb les conseqüències d’aquesta votació. No parlo de si guanyen els partits independentistes, parlo de si guanyen els partits unionistes. El marc autonomista que emparava la constitució del 78 ha estat esmicolat i en aquests moments no hi
Quan un s’ha d’enfrontar a grans reptes o problemes als quals no albira la solució, cal fer-ho d’una manera diferent dels altres que ja saps com es poden solucionar. La independència de Catalunya és un dels exemples de reptes que quan comences a cercar la solució per aconseguir-ho no saps de veritat quan i com
Fa basarda, veure com molts espanyols troben natural que es puguin empresonar sense fiança a persones només per ser els líders d’associacions civils que miraren d’impedir qualsevol acte violent en una manifestació mentre altres que varen fer actes violents en una llibreria en un acte institucional i condemnats fermament no han entrat a la presó
Costa veure en perspectiva i distància el que està succeint a Catalunya. Per sort visc a Alemanya i no visc les emocions de forma directa que es desprenen de la situació actual. Gràcies a Internet però estic ben informat, ja sigui per la ràdio, TV 3/24 o especialment pels diaris digitals i Twitter. És cert
Els qui hem fet esport de muntanya, sigui excursionisme, córrer o anar amb bicicleta, sabem per experiència que si anem per un camí que els plànols indiquen que és el que ens portarà a la nostra destinació i volem agafar una drecera per fer més via, moltes vegades arribem a un cul de sac o
Quan més de dos milions de catalans van votar per la independència de Catalunya en el referèndum de l’1 d’octubre, malgrat la repressió i la violència perpetrada per l’Estat espanyol es va validar la proclamació la República Catalana el 27 d’octubre al Parlament. Això són fets històrics que no es poden negar. Però al moment
Cal que siguem conscients que ahir va ser un dia molt important. Estàvem a punt, nosaltres mateixos d’aturar el procés independentista. La desconfiança mútua entre els principals partits sobiranistes estava fent que el pessimisme regnés entre nosaltres i com a conseqüència havíem començat a fer el nostre esport favorit d’estripar-nos els vestits. Malgrat tenia un
Segur que si. Els prop de 1,9 milions de catalans fen cas omís a les amenaces i la poca disponibilitat de llocs de votació, que varen anar a votar SI-SI a la independència el passat 9 de Novembre, són una garantia de què aconseguirem la independència. Això ho reconeixen fins i tot la premsa internacional.
El procés participatiu del 9N ha estat un èxit espaterrant. Ningú pot dir el contrari i si ho diu, menteix. Malgrat els impediments, les amenaces judicials i sobretot l’oposició dels partits nacionalistes espanyols, al final més de 2.300.000 catalans han exercit el més preuat de la democràcia que és el vot i no pas la
Després del trencament de la fràgil unitat que hi havia entre els partits catalans sobiranistes, sembla que la sang torna a córrer en l’arena política. Malgrat ens fa mal veure com els diferents partits sobiranistes es barallen, no és pas dolent del tot que així sigui. La nostra manera de ser i no parlo dels
Ahir vaig estar escoltant des del meu “exili” germànic les noticies a Euronews (DE), Phoenix, la TV pública ORF d’Àustria … i avui el matí he escoltat via iphone RAC1. Quina diferència d’escoltar o llegir els mitjans de comunicació d’Espanya i també de Catalunya respecte el #9N. Sempre he dit que el nostre caràcter
En el darrer article que vaig escriure en aquest bloc, deia que no escriuria més perquè tenia poques coses més a dir respecta a la lluita per la independència. Deia que molts articulistes professionals que abans no ho feien, ara ho fan i molt millor que jo. Però amb la confessió del ex-president Pujol he
El 17 de desembre del 2006 vaig escriure el meu primer post. Amb el nom “Bloc d’un exiliat econòmic” vaig començar la meva participació en el món dels blocs i la meva col·laboració a +Vilaweb. Un any abans que comencés la crisi, ja vaig avisar que Catalunya estava molt malalta, especialment en l’aspecte econòmic. Però