Fa basarda, veure com molts espanyols troben natural que es puguin empresonar sense fiança a persones només per ser els líders d’associacions civils que miraren d’impedir qualsevol acte violent en una manifestació mentre altres que varen fer actes violents en una llibreria en un acte institucional i condemnats fermament no han entrat a la presó i ni entraran mai. I no passa res!
Estic astorat, veien que a polítics electes per haver complit amb el seu programa electoral són cessats i empresonats mentre altres polítics acusats per corrupció no només no ho són inhabilitats si no que no hi entraran. I no passa res!
Estic indignat, veien com la policia apallissa més de 1000 persones indefenses per voler votar i el ministre de justícia que els hauria de protegir les víctimes, se’n fot d’elles. I no passa res!
Veig amb incredulitat com es menteix descaradament des dels mitjans espanyols i els periodistes que teòricament han de seguir un codi deontològic ni s’hi immuten mentre ho fan. I no passa res!
Estic esparverat en veure com polítics estaven disposats a donar l’ordre a la policia de ferir i si cal matar a ciutadans del seu propi país si posaven resistència encara que fos pacifica a l’aplicació d’una ordre d’un tribunal. I no passa res!
Quina educació escolar han rebut els espanyols de la generació que varen néixer i criar en la dècada dels 70, 80 i 90 que permeten que s’hagi arribat a aquesta situació? Quins valors democràtics, de justícia i de respecte a la diferència han rebut?
Em pregunto com pot un ciutadà espanyol acceptar aquesta reculada de drets democràtics i de llibertat si no és que realment està adoctrinat. Adoctrinat amb una filosofia autoritària i amb reminiscències feixistes que deriven dels 40 anys de dictadura franquista, que la transició espanyola no va saber o no va voler canviar. Un feixisme que els ha inculcat la llavor del mal de què, els que no són com ells creuen que han de ser són inferiors i cal eliminar. Aquesta llavor va ser soterrada dins de la societat espanyola durant la transició, escampant les seves arrels i ara, amb la reivindicació catalana està sortint a fora amb força.
Penso que democràticament els ciutadans espanyols (i també alguns catalans) estan encara ancorats al segle XX i no s’adonen que si volen ser una nació rica i prospera, han de canviar el seu paradigma mental plens de valors franquistes. Han de fer una catarsi per després poder reconstruir una societat on els valors democràtics occidentals i de llibertat imperin per sobre d’uns altres. Mentre no ho facin, la corrupció que és l’altra cara de la moneda del feixisme, impedirà qualsevol millora del benestar dels espanyols.
La millor manera que els espanyols puguin fer aquesta experiència catàrtica és que els catalans esdevinguem independents. Llavors els espanyols sense l’excusa de l’enemic interior que vol trencar una Espanya uniforme inexistent i mai reeixida, inculcada per llibres escrits per feixistes durant més de 40 anys, podran adonar-se que són ells qui han permès una classe dirigent que els manipula i els espolia. Mentre hi hagi catalans per donar-los la culpa, els espanyols seguiran adoctrinats en el feixisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un codi de i per dentistes?!
O és deontològic?
Ostres, el corrector m’ha fet una mala jugada. Gràcies per la correcció 😉