Projecte Referèndum 2014: introducció (fase d?acceptació i tancament) i final


Aquesta és la vuitena i darrera entrega sobre la
introducció al referèndum d’autodeterminació per a la independència de
Catalunya el 2014.

En la primera entrega
vaig fer la introducció general sobre quina és la meva intenció en escriure
aquesta sèrie d’articles sobre aquest projecte i de les fases en què, des del
meu punt de vista, s’hauria d’estructurar el projecte. En la segona entrega, la tercera entrega, la quarta, la cinquena i la sisena vaig fer la
introducció general sobre quina és la funció de les fases de preadquisició,
d’adquisició, de planificació, d’execució i d’implementació, respectivament,
juntament amb les corresponents tasques que caldria dur a terme. En la setena entrega vaig explicar
una introducció de com s’hauria d’afrontar el dia del referèndum.

Breu resum
del que s’ha explicat en els darrers articles:

Per afrontar
amb garanties un referèndum d’autodeterminació cal plantejar-lo com si fos un
projecte amb les seves fases i cadascuna amb les seves tasques. La primera fase
és la de preadquisició, on es defineixen els dos equips amb responsabilitats
diferents en el projecte, un és l’Equip Responsable o ER i l’altre és l’Equip Director o ED. Aquest darrer estarà supeditat al que decideixi l’ER, malgrat
tenir autonomia per proposar i executar les tasques per desenvolupar el
projecte. En la fase d’adquisició es defineixen les Especificacions dels requeriments per al referèndum (ERR) i les Especificacions de les tasques funcionals
per al referèndum (EFR)
a partir d’una anàlisi de les dades de què es
disposa. En la fase següent, la de planificació, l’Equip
Director o ED, a partir de les EFR,
defineix una sèrie de tasques concretes amb els recursos necessaris i amb les
dates per dur-les a terme en un document que rep el nom d’Especificacions de les tasques dissenyades per al referèndum o EDR. En aquest document també hi ha
definides les fites o (o deadline,
en anglès) per poder monotoritzar una vegada les tasques EDR es duen a terme.
Per emprendre aquestes tasques, l’Equip Director del projecte o ED comença primer a recollir tots els
recursos assignats per tal de preparar-se (construcció) i després executar-les
en la data fixada o immediatament després de la tasca predecessora (execució). En
la fase d’implementació s’han d’avaluar els resultats de l’execució de les
tasques i a partir d’aquí definir les tasques específiques per al dia que es
farà el referèndum. El dia del referèndum un equip de crisi o EC haurà de gestionar i controlar el
bon desenvolupament de les tasques que han de garantir que tot el que s’ha fet
fins llavors ajudarà a aconseguir el nostre objectiu final, que és: guanyar el referèndum.

A continuació explicaré com s’hauria de tenir en compte
en la fase d’acceptació dels resultats i el tancament del projecte per al referèndum…


(continua)

Totes les fases

En l’article anterior vaig fer un símil entre el nostre
projecte i un equip de futbol per guanyar la Lliga de Campions.

Seguint amb aquest símil, en un equip de futbol tenim
molts punts de risc que poden comportar un fracàs en la final, des de lesions
prèvies, els típics nervis, un camp poc adequat al nostre estil, etc., però
tothom té clar que si es treballa seriosament des del primer dia amb una
estratègia ben definida i pensada, que si aquesta estratègia és executada per
un equip competent, i sempre que hi hagi un seguiment exhaustiu de l’aplicació
de l’estratègia per part dels responsables de l’equip, hi ha moltes
possibilitats de poder arribar a la final amb les màximes garanties d’èxit.

En canvi, sense seguir tots aquests passos prèviament
d’una manera seriosa, tenim molt poques possibilitat d’arribar a la final,
possiblement mai no passarem de les primeres eliminatòries.

Però si per casualitats de la vida poguéssim arribar a la
final sense tenir un projecte ben fonamentat, tindríem per un costat una falsa eufòria
basada en una manca de visió de la realitat, de les possibilitats reals del
nostre equip, i per l’altre costat molts punts crítics que no tindríem presents
per manca de coneixement derivat per la pobra definició, planificació i execució
del projecte. Tot això faria que les possibilitats de perdre la final serien
molt més altes que les previsibles i a la vegada aquesta derrota podria
provocar una desorientació i frustració total en l’equip que podria fer que
s’entrés en una espiral de derrotes que posarien en perill, a la llarga, la
seva supervivència.

Per mi, el referèndum per a l’autodeterminació de
Catalunya i per extensió de la resta dels Països Catalans és un fet que genera
tanta expectació i sobretot tanta il·lusió que no es pot deixar sense tenir
lligada la resposta tant si es guanya com si es perd el referèndum. Igual que
en el futbol, hi ha moltes maneres de guanyar i de perdre.

No és objectiu d’aquest article explicar com s’hauria
d’actuar en detall si es guanya o es perd, però un projecte no es pot tancar
definitivament si prèviament no ha sigut acceptat per l’equip responsable del
projecte.

Tant si es perd com si es guanya s’han de tenir
especificades quines acciones s’haurien de dur a terme per poder tancar
definitivament el projecte, inclosa una anàlisi amb les conclusions del que ha
anat bé i no ha anat tan bé.

A tall d’exemple, si es perd el referèndum, ràpidament
s’ha de tenir un nou projecte previst de començar amb totes les fases que he
anat esmentant en aquesta sèrie d’articles per tal de poder tornar a celebrar
de nou el referèndum amb més garanties d’èxit. També si es guanya primer el
referèndum a Catalunya, s’ha de començar ràpidament un altre projecte per convèncer
la resta dels Països Catalans.


Per acabar aquesta sèrie d’articles m’agradaria dir que
espero que aquests escrits serveixin per conscienciar tots els independentistes
que em llegeixen que no podem esperar a poder realitzar i sobretot guanyar un
referèndum per la nostra independència si no ens ho prenem entre tots d’una
manera seriosa, sense esperar que ens caigui del cel. Aquesta proposta de
metodologia també pot donar una base de com es podria fer amb garanties. El referèndum
per al 2014 no és fàcil però tampoc impossible, però sense una bona base
metodològica tots els esforços poden ser en va.

Finalment, només em queda dir que aquesta sèrie
d’articles també l’he fet com una promesa que vaig fer com a homenatge a la
mort de Lluís Maria Xirinacs.

Pel referèndum d’autodeterminació 2014

Visca Catalunya Lliure

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *