Precedents:
Arran de la situació de desgavell polític aquests darrers anys i sobretot amb la mort de Lluís Maria Xirinacs, em vaig sentir obligat dins de la meva modesta condició de ciutadà català a fer quelcom més del que fins ara estic duent a terme per a ajudar en l’alliberament del meu país. Per això vaig pensar d’utilitzar la meva experiència professional per tal de fer una sèrie d’articles al meu bloc on desenvolupés un projecte: el Projecte per al referèndum d'autodeterminació.
Voldria fer referència que en aquell primer article ja vaig proposar el 2014 com la data per fer el referèndum perquè em semblava una data prou llunyana per a poder-nos preparar, prou propera per a ser il·lusionant i a més a més que era simbòlica. En aquell moment ja sabia que també l’havien proposat d’altres com els de Catalunya Acció, però no sabia que d’altres també ho farien més tard potser amb altres intencions.
Tot projecte ha de tenir una data fixada, però això no significa pas que sigui inamovible malgrat que sigui d’obligat compliment; aquesta data es pot avançar o fins i tot, en casos extrems, retardar una mica, però mai canviar-la sense una data fixada propera a la desestimada si no és per causes majors. Un projecte sense data final de seriós compliment no és cap projecte seriós.
Com hom es pot imaginar, no puc donar solucions ni tasques concretes i detallades, però el que sí que puc donar és una sèrie de fases adaptades amb les corresponents tasques generals a partir de la metodologia que normalment es fa servir per a emprendre els projectes que es fan dins del meu àmbit professional...
(continua)
Introducció:
El referèndum per a l'autodeterminació de Catalunya s’ha de fer amb la màxima garantia possible de guanyar-lo. Però malgrat tot crec que si aconseguim fer el referèndum ja haurem guanyat molta més sobirania de la que ens podríem imaginar tal com vaig dir fa uns mesos en l'article El partit per la Independència de Catalunya. Per cert, en aquest article comentava l’esperit optimista d’Hèctor López Bofill en els seus articles a les pàgines de l’Avui, un esperit que en el seu darrer article, escrit amb el títol Un país en negatiu en aquest diari, sembla que ha desaparegut. Però que no sigui dit per la meva part que comparteixo plenament el que diu.
Ara bé, independentment de totes aquestes consideracions, tal com vaig comentar en l'article Independentisme per reacció o independentisme per convicció, és imprescindible convèncer amb un projecte engrescador els ciutadans de Catalunya i per extensió els de la resta dels Països Catalans, i no només esperar a convèncer-los per reacció al desgavell de les infraestructures que actualment estem patint.
En aquest primer article, per no fer-lo massa llarg, anomenaré només quines són cadascuna de les fases:
En el proper article descriuré per a cadascuna de les fases quines són les tasques en general que des del meu punt de vista, i també dels vostres comentaris i idees que espero rebre, s’haurien de realitzar per a escometre amb garantia el projecte per al referèndum d’autodeterminació del 2014.
No puc afegir res al que dius. Vaig seguint que penses del referèndum. Simplement felcitar-te perquè això està molt bé.
Si que comparteixo amb tu que ha d'haver data. Encara quye perdem haurem guanyat.
I encara més. No em cansaré de dir que ens cal projecte de país. No anar a bufetades. S'ha de ser nacionaliste amb projecte engrescador. Allò d'"He tingut un somni". Hi ha un llibre molt maco de Howard Gardner, Ments líders, que il·lustra una mica això. Ara Catalunya està mancada d'això.
Ments líders a vegades només és pot fer si aquestes son a l'ombra , mentre que la figura només és per figurar.
Per exemple estic segur que en Reagan com a ment era poca cosa, però enrera tenia un grup de líders que li van fer la feina i al final malgrat tot la poca carisma com estratègia , Estats Units van forc(trencada) la caiguda de l'unió Soviètica.
A Casa nostra ens cal un grup de líders a l'ombra i uns líders mediàtics a la primera fila però sempre fent cas a l'estratègia dels líders a l'ombra.
Estic segur que a Alemanya aixì funciona perquè hi ha aquest grup de líders que son els que condicionen les estratègies dels partits!.