Visions i impressions des de la Fira del Llibre de Frankfurt (Primera Part)

Ahir dissabte a les 9 del vespre varem arribar a casa després de passar tot el dia a la Fira del Llibre de Frankfurt, va ser esgotador però estaven contents de veure que la nostre literatura hi era present. Es clar, quan parlo de la nostra literatura vull dir La Literatura Catalana i no la què es fa a Catalunya, però els Alemanys tal com ho he dit en el post La Fira de Frankfurt i el guaraní, no ho tenen pas clar.

 

Per exemple, avui en acabar l’equivalent al telenotícies de la primera cadena publica alemanya, han fet el programa especial de 45 el ttt-extra: Die 59. Frankfurter Buchmesse. Entre mig del reportatge, durant uns 5 minuts han dedicat a parlar sobre el que la presentadora ha definit del “pesat” o “schwer” tema de la cultura catalana. Al principi tot semblava força bé, sobretot quan diuen que hi ha uns 11 milions de persones que la parlen en uns territoris que segur que els Alemanys ha anat de vacances, també foren correctes amb Quim Monzó, sobretot quan li pregunten què respon ell quan li pregunten perquè escriu en català i en Quim diu que sempre respon preguntant al interlocutor perquè escriu en alemany, en Quin acaba dient que és una pregunta absurda. Però al final, la veu en Off per tancar l’apartat sobre la Cultura Catalana diu més o menys això: “El català fou una llengua prohibida i perseguida per la dictadura de Franco i que ara és una llengua que exclou d’altres i per això, escriptors de la talla de Carlos Ruiz Zafón no han vingut perquè malgrat ser catalans escriuen en espanyol. Tota aquesta sopa que els catalans ens han presentat en aquesta fira ha quedat massa salada per a culpa del seu provincialisme.”. De fet l’expressió de la sopa massa salada és típica alemanya, potser l’equivalent a la nostra seria que la sopa ha quedat aigualida per haver ficat massa provincialisme. Per rematar la feina, acaben dient que però gràcies al llibre Hundert Geschichten o Cent Comptes de Quim Monzó es pot entendre més la cultura catalana que el que s’ha ha pogut veure en aquesta fira!.

 

 

No cal més paraules per a donar-nos compte què no hem aconseguit l’objectiu principal de fer entendre que la Cultura Catalana, sobretot pel que fa referent a la literatura és la que es fa en català independent si és fa a Barcelona o Londres o Berlín.

¿Però perquè els Alemanys els hi costa tant entendre la nostra situació?. En aquest cas dels llibres, crec que el que ha passat és que la Fira de Frankfurt en cada edició convida un país per tal de que presenti la seva literatura i sobretot la seva indústria editorial, en el 1991 fou presentada Espanya, el darrer any va ésser la Índia i aquest any no ha estat cap país, sinó que ha estat la Cultura Catalana. Aquest és un punt que ha donat molts equivocs i malentesos entre els Alemanys, perquè ells es pensaven i encara es pensen que s’havia convidat a Catalunya amb Barcelona com la seva capital literària.

 

 

A Alemanya els escriptors com Manuel Vázquez Montalbán, o Eduardo Mendoza o Carlos Ruiz Zafón son molt coneguts i famosos fins en l’extrem que a Karlsruhe, que podíem dir que és un ciutat comparable a Terrassa en numero d’habitants, en moltes llibreria els pots trobar sense cap problema… en el aparador!.

 

 

Per això els alemanys esperaven poder veure, entrevistar i escoltar a alguns d’aquests escriptors, fins i tot crec que potser varen convidar a la Catalunya perquè així pensaven poder tenir-los com a invitats. I en canvi ara s’han trobat amb escriptors que fins ara no havien sentit parlar com Jaume Cabré amb només un llibre traduït l’alemany o una mica més coneguts com Quim Monzó però ni molt menys com en Zafón

 

Per això, segons he llegit als diaris per Internet, sobretot Vialweb i m’han explicat els familiars, he decidit fer aquest bloc per a explicar quina ha estat la meva visió i impressió com a simple visitant, inexpert en temes literaris i encara menys de la indústria literària…

 

 

(continua)

 

La Fira de Frankfurt és un recinte firal espectacular amb molts pavellons, la Fira del Llibre o BuchMesse és una de les fires que es fan en aquest recinte.

 

En la meva vida laboral he estat treballant com a expositor o com a visitant en moltes fires de mostres nacionals i internacionals. Comparant-les amb la Buchmesse , aquesta no és per mi de les més espectaculars pel que fa referent als estands o els recintes que cadascun dels expositors té per ficar-hi el que vol exposar. Però no deixa d’esser la fira més gran d’Europa sobre els llibres.

 

Per a fer-nos una idea d’on estava ubicat l’estand de la Cultura Catalana , ens cal que imaginem una Plaça de Catalunya de Barcelona més petita, per exemple sense comptar els carrers que la voregen, amb els edificis com el Triangle, el Corte Inglés, el del Banesto i l’edifici a on està el HardRock Cafe. Aquesta plaça seria equivalent a la plaça de la Fira del Llibre i cadascun d’aquest edificis que voregen la Plaça Catalunya serien els equivalent als pavellons de la Fira de Frankfurt. L’exposició de la Cultura Catalana estaria ubicada, seguin l’exemple, en l’edifici del Triangle, concretament en la tercera planta de FNAC.


 

L’estand de la Cultura Catalana estava en un recinte anomenat Fòrum, aquest recinte era una sala ubicada en la tercera planta d’un dels pavellons que rodegen la plaça de la Fira. En la planta baixa hi havia uns estands sobre llibres relacionats amb el cinema, Dvds i videojocs. També havia una sala de cinema a on feien promocions de pel·lícules amb un so espectacular que es sentia des de el passadís.

 

En la foto es pot veure al fons del pavelló el rètol de l’exposició que fica “Cultura Catalana, Universal i Singular” i l’escales per pujar-hi. Pujant-les anaves a un pis a on havia la típica cafeteria restaurant de les fires amb un passadís que et portava cap un altre pavelló. En aquest pis, pujant una escala que estava entre l’entrada d’aquesta cafeteria restaurant i els lavabos feies cap al tercer pis a on estava ubicat l’exposició sobre la Cultura Catalana. Des de aquesta planta penjava una escultura(?) que estava composta de cartolines de color vermell , groc i blanc (potser volia imitar la senyera) amb el noms relacionats amb la Cultura Catalana


 

Acabo aquí la primera part, perquè sinó el post seria molt llarg, però la primera impressió que vaig tenir fou que el fet que l’exposició de la Cultura Catalana estigues quasi tant amagada semblava com si els Alemanys amb tot aquesta problemàtica que s’havien trobat en invitar-nos, ara no volguessin que es notes massa la nostra presencia.

 

 

(Fi de la primera part)


 

Afegeix un comentari

Respon a Steve Brad Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *