L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Tot d’una que hi he pensat m’he acostada als prestatges de literatura ianqui i he descobert amb una alegria indicible, tot i que aigualida amb horror, que els sis exemplars que l’any passat vaig comprar de El convidat del dia d’Acció de Gràcies de Truman Capote han desaparegut tots.

Desgraciadament, el que du el meu exlibris tampoc no hi és, i aquest llibre és sagrat, no puc estar sense. L’encarregaré a mitja dotzena de llibreries i tancaré el meu exemplar a la caixa forta, aquesta vegada. De l’ensurt m’he hagut d’inhalar Ventolin. De l’ensurt i dels àcars, que aquests dies van remoguts a causa de la netejada. No és bona idea espolsar llibres amb un pinzell a l’interior d’una biblioteca en temps de tardor, encara que dugui mascareta. El metge diu que deixi fer la pols, ara. Si no l’alcen diu que no fa res.
El convidat del dia d’Acció de Gràcies de Truman Capote traduït per Quim Monzó i publicat a Empúries ja fa molts anys, és una obra mestra que qualsevol pot entendre, encara que no sigui un bon lector. Els nins de set o vuit anys hi queden atrapats. Persones semi-analfabetes i primàries que no tenen el costum de llegir ni els rètols de les botigues, els asseus devora el foc i els llegeixes bocinets d’aquest text, dues o tres pàgines cada dia per a no marejar-los massa, i queden embambats i atrapats i s’adonen de la sort que tenim els que podem llegir i ens envegen més que si fóssim milionaris en euros, encara que aquestes dues coses no siguin incompatibles (a mi els milions ja no em podrien fer malbé). És el meu regal de Nadal d’ençà que va sortir. Si els nins que jo estim ja el tenen, els regal el CD de Prokofiev Pere i el llop, i si no, aquest llibre: i al principi reben aquests regals amb una gran decepció, per això convé amenitzar la tramesa amb bombons Ferrero Roché, que gaudeixen d’una consideració més distingida que qualsevol llibre. Les feines són convèncer els seus pares de fer-los escoltar aquest disc i de llegir-los els primers capítols. Després, els nins ja agafen el llibre pel seu compte i el llegeixen ells sols.
Bastaria que els seus pares i a l’escola els ensenyessin el que s’hi mostra i ja no s’haurien de buidar més el cap amb tanta pedagogia i tanta psicologia. Si aprenien això, ja estarien orientats i no caldria martiritzar-los més: ells ja se’n sortirien.
Una temporada em deien que estava exhaurit i que no es reeditava, però després el vaig tornar a trobar. Val pocs diners, deu o dotze euros; la lletra és grossa, es pot llegir sense ulleres. M’agradaria que algú dels que llegeixen aquestes apuntacions un dia em digués que va comprar aquest llibre i que està content de la descoberta i que és sensacional. Seria un bon regal d’Acció de Gràcies i una gran alegria.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!