I no serà per manca d’oradors, simplement els han arraconat o s’han arraconat voluntàriament a canvi d’entrar i gaudir del sistema. La desnacionalització de Catalunya ha finalitzat.
Almenys fins després dels períodes congressulas, però tot sembla indicar que les coses no …….
variaran gaire. ERC seguira prioritzant el Tripartit com a eina que els permet estar al poder en lloc de cercar horitzons sobriranistes. I CIU intentarà acostar-se a l’anomenada centralitat política, allunyant-se dels plantejaments més sobiranistes.
Les dues formacions prioritzaran els seus respectius interessos als del País. Cap novetat, i sembla que els nacionalistes del PNB també s’allunyaran d’intentar donar cap pas endavant.
Els ciutadans tampoc semblen gaire engrescats en cercar nous camins o en donar algun pas endavant tot cercant nous horitzons. I menys amb l’incertesa econòmica que ens cau al damunt.
Tret de la Catalunya virtual i algunes plataformes en la real , el discurs nacionalista amb més o menys esperit sobiranista, està esgotat. Sigui per manca de noves idees i lideratges o per una preocupant manca de voluntat política i també social.
Cap complicitat mediàtica per no parlar de compromisos, aposta per fer un pas endavant. Els grans canals de comunicació siguin privats o públics, no transmeten cap missatge nacionalment engrescador. Tot el contrari, el missatge integrador dins una Espanya diversa és el predominant.
Serà la fi o només una pausa en la lluita, això aviat ho veurem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’esperit nacionalista està cada cop més definit i més estès. Potser us falta perspectiva als que parleu amb tant de pessimisme. La gent està cada vegada més farta d’Espanya. Això és el que veig entre coneguts no militants. També ho diuen les estadístiques sobre independentisme i federalisme. Discursos poc sobiranistes? D’això en sobren en els programes dels partits. Ara, falten fets, actuacions, to, declaracions més oportunes i contundents, menys tactisme de baixa volada… en una paraula falten líders que sàpiguen aglutinar tot això. Deixem la impacièndia que ens entela la mirada. Seguim exigint els polítics. Sobre tot, seguim treballant nosaltres amb constància i amb un esperit sempre positiu i realista.
És molt possible que tinguis raó: aquest discurs nacionalista s´ha esgotat però ni pensaments que el discurs nacionalista s´hagi esgotat.
A veure si em sé explicar: si t´afegeixes a una colla que està jugant a futbol, no els hi diguis que s´ha de jugar amb les mans, botant la pilota i que els gols es fan introduint -la en uns cèrcols penjats; el millor que pots fer és anar-te´n a jugar a bàsquet: aquest és el teu joc; no cal perdre temps intentant jugar a un joc que no és el teu; a més, en l´intent estàs fent servir equips, jugadors i, fins i tot, prestes instal·lacions que poden fer.se malbé i que,a l´hora de la veritat, no puguin utilitzar-se.
Vet-ho-aquí: ens hem equivocat (TOTS !) no pas de categoria sinó d´esport.
No home no. Precisament és discurs el que sobra!
El que sí ens fa molta falta és actuació política en clau nacionalista.
Jo tinc moltes esperances en els futurs congressos, tant d’ERC com de CDC.
Benach ja reconeixia no fa pas gaire que potser s’havien equivocat… i a CDC som molts els que intentarem posar l’epicentre de la centralitat política en clars posicionaments sobiranistes.
No defalleixis i continua al peu del canó.
Salut,
Albert
El PSC, aquesta crossa espanyolista tan difícil d’arrencar, era un cadàver polític abans del segon tripartit i mira com ha revifat (digueu-me malèvol).
En canvi n’hi ha que s’entesten en enterrar-nos en el fatalisme.