Trencavèl
Comentaris polítics de Martí Cabré
Ràdio Jowhar és el nom de la primera emissora de ràdio de Somàlia que ha estat tancada pel nou govern islàmic per emetre cançons d’amor. Jowhar és el nom de la capital de la regió somalí de Shabeellaha Dhexe.
A mesura que els polítics islamistes van dictant lleis teocràtiques, Somàlia es converteix a poc a poc en un nou Sudan, Aràbia Saudita o Iran, països amb diferents ètnies, idiomes i estructures socials o econòmiques, però tots ells dirigits per violentes teocràcies musulmanes.
Podeu llegir la notícia d’AP en anglès, en castellà i llegir la informació de jowhar.com
Ja he parlat del perill de la teocràcia islamista a Somàlia ací, ací i ací, i del delirant punt de vista català ací i ací. Mentre catalans i catalanes som captius del pensament progre-correcte i fem frases autocomplaents sobre els tòpics que cada dia ens presenta TV3, aquesta gent va fent feina.
El que més em sorprèn és la manca de reacció dels moviments feministes al despropòsit que és l’avanç de l’islamisme polític en els territoris fronterers del món. Tots els programes d’humor es veuen com a garants de la llibertat d’expressió quan es mofen de bisbes, papes i cúries vaticanes, però les cames els tremolen quan parlem de l’Islam. Amb Mahoma no es fa broma.
Quan aquests governs teocràtics disposin de la capacitat de persuasió que ofereix l’armament atòmic, com podrem evitar la reacció violenta a l’alliberament femení, com la de la foto (Iran) o com la que hi va haver el 1989 a l’École Polytechnique de Montréal? Per cert, una tragèdia canadenca curiosament oblidada per l’idolatrat Michael Moore en el seu Bowling for Columbine, la mateixa pel·lícula on es critica Bill Clinton per intervenir a Somàlia i al Sudan. Quina visió de futur, Moore!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tots sabem, malgrat "la lliberació" d’Irak, que sovint els Estats Units per interesos geoestrategics o economics ha recolçat estats dictatorials.
En aquest conflicte( i en mots altres) moren més gent, hi ha més desplaçats, tenen pitjors conseqüències per a la població civil que els conflictes de Palestina o el Líban.
Evidentment cap conflicte és bo, però m’agradaria saber per què amb uns ens llevem, esmorzem, dinem i sopem i d’altres no en sabem ni una paraula.
Quin interès hi ha en fer-nos sentir com a propis uns conflictes i que altres ens siguin indiferents?
Els moviments feministes també tenen dones islàmiques dins seu i saben bé que cap religió està per l’alliberament femení.
No anomenes govern teocràtic cristià el d’en Bush, i carregues les tintes en la tràgèdia canadenca sense comptar les tragèdies cristianes similars als USA.
Fas servir dues vares per mesurar la importància de la religió en els governs.
Sembles estar molt a prop dels panxacontents cristians que faran matar a qui calgui per mantenir el seu status mundial.