Trencavèl

Aconseguir descansar aquests dies no ha estat fàcil. La temptació de comprar el diari era massa forta degut al costum que ja tinc arrelat i alguns dies he mirat el TN de TV3. Així no hi ha qui descansi.

Voldria poder deixar de parlar d’aquestes coses, però no puc amagar el cap sota l’ala. No em val que TV3 la duguin becaris per justificar que no emetin l’himne nacional de Catalunya en la final de rugbi, quan les emissions de Fórmula 1 comencen una hora abans per tal que quedem ben empaxats de Fernando Alonso.

Tampoc em val això dels becaris per escoltar dia sí i dia també com als TN el "govern" és Zapatero i la Generalitat només és un àmbit administratiu més, cada cop més gris. Aquest trist experiment de donar el poder al PSOE podia fer gràcia en un moment donat, però el preu que n’estem pagant és massa car.

Aquests dies percebo una doble reacció. D’una banda la gent més farta, que propugnen l’abstenció electoral. Avui mateix ho comenta en Xavier Roig a l’AVUI. Hi estic d’acord. Fins que no hi hagi una llei electoral que em permeti votar a persones concretes en representació d’una circumscripció electoral petita i que em representi, quin sentit té votar? Justificar la partitocràcia regnant? Alimentar els aparells dels partits farcits de gent inculta i arribista que no podrien fer carrera al sector privat? Ara mateix demano votar una opció electoral que proposi tirar endavant aquesta reforma de la llei electoral.

D’altra banda em trobo amb persones que no dissimulen l’optimisme. No sé si són dels qui creuen que com pitjor millor, o potser creuen que hi poden guanyar alguna cosa. De fet hi ha moviments: el recent fòrum d’intel·lectuals promogut per l’Héctor Bofill i en López-Tena o la Plataforma Sobiranista de CDC són exemples de moviments en una línia que pot ser bona, però falta que CDC arribi a concretar alguna cosa alguna vegada. D’altres comenten els moviments dels actuals líders d’ERC per buscar-se un coixí si al proper Congrés els fan fora dels càrrecs. Diuen que això indica que la militància ja no aguanta el pacte amb el PSOE. A veure si és veritat.

El problema que hi veig en tots aquests moviments és que és més del mateix. De plataformes i crides fetes per intel·lectuals n’hem tingudes moltes i de moviments de dirigents encara més (últimament en Duran sembla una baldufa). Fixeu-vos-hi: abans de les últimes eleccions al Principat va fer força soroll la Plataforma pel Dret a Decidir. Semblava que arreglaven el món i que el carrer era d’ells. I ara que el món de les infraestructures s’enfonsa, on són? Per què no es manifesten? Potser ara els fa mandra aixecar el cul de la cadira on s’estarrufen? Em recorden totes aquelles manifestacions contra l’últim govern Pujol, cada setmana una mani convocada per en Carles Francino des dels TN de TV3: on són ara tots aquells ‘líders’ territorials? Estarrufats a les Diputacions i cobrant sous escandalosos.

No veig que anem bé. Sempre sento a parlar de moviments cívics o socials per tirar el país endavant, però en aquest país la política (la partitocràcia) ho empastifa tot d’una manera que, francament, tots els moviments ‘socials’ són dirigits de dalt a baix. I ja se sap que, quan algú no és part de la solució, és que és part del problema.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!