Miquel Roman

El proper cap de setmana, a Esquerra Barcelona ens espera un important Congrés. El divendres, tarda-nit, escollirem la persona que Presidirà Esquerra a la ciutat i l’endemà ratificàrem el seu equip. Tinc clar el meu candidat. Votaré per Xavier Florensa (bloc i web candidatura) per a presidir la Federació de Barcelona. Necessitem un canvi.

Un dels motius, es sense cap dubte, la seva trajectòria. Els fets l’avalen. Fa molts anys que conec al Xavier. El vaig conèixer quan era un militant de les JERC-Gràcia. Em sembla que la primera vegada que ens vam veure va ser en una reunió del seu Casal. Eren temps difícils, en que la gent de l’Àngel Colom es volia emparar de totes les JERC-Barcelona. El era molt jove, però a diferencia de l’executiva de les Joventuts del seu casal, en produir-se la fuga del PI, el no va tenir cap dubte a restar a Esquerra: El seu partit. Tenia i té les coses clares. I en pocs anys va esdevenir el President de les JERC Barcelona, i no ho va tenir gens fàcil. Ja sé que massa sovint, aquesta trajectòria, a Esquerra, no és valora. En Xavier es un home format a Esquerra, de la “cantera” del Partit. Hem passat de ser només un partit de joves vinguts d’altres organitzacions independentistes i vells republicans, a ser un partit de tothom. I la primera demostració es que la primera generació de militants formats políticament a Esquerra ha de assolir la responsabilitat que l’hi correspon. Aixó es veritable relleu i canvi.

El Xavier
sempre ha tingut, en el seu caràcter, dues coses molts importans, a la
política i a la vida. Una opinió pròpia, personal, única,
intransferible; i a la vegada una voluntat sincera de diàleg. Ara més
que mai, necessitem líders així. Persones que deixin enrera la
prepotència i el paternalisme -que hem pogut contemplar en la gira de
candidats per els Casals-, i gestionin des de el diàleg i la
modèstia. Esquerra ha de ser un baluard de valors polítics i morals,
massa sovint ens fa mal la prepotència de “nou ric“. No podem transformar ni alliberar el nostre país des del Olimp dels deus, necessitem líders proper a la gent. Això es canvi.

El Xavier, a Esquerra, sempre ha treballat a Barcelona i per Barcelona. Per ell, aquest Congrés no es la segona volta de res. Es presenta per que Esquerra sigui més propera i eficient a Barcelona.
I tenim la seguretat de que continuarà treballant per això, amb la
mateixa intensitat, tant si guanya com si perd, per que ho creu. En
Xavi no necessita estar a l’Executiva nacional per justificar la seva existència política. Només vol treballar per Barcelona. Això es canvi.

El Xavier
creu en l’unitat. Però creu en l’unitat com a voluntat de treballar
plegats, no com a quotes de poder entre sectors. Això és molt
important. En un moment determinat pot ser més important que la Federació tingui direcció que no pas quina direcció tingui. Com a demòcrata, en Xavi,
sempre ha acceptat el resultats electorals. Té molt clar que els
experiments en política, generalment duen al fracàs. Necessitem líders
que posin les idees per sobre de les tàctiques. Això es canvi.

Aquest cap de setmana (divendres i dissabte) Esquerra Barcelona renova
la seva direcció. Ja t’he dit que penso i que penso fer. Ara et diré
que tant s’en dona que pensis i pensis fer, el divendres i el dissabte,
vine i vota. Guanyarem tots.