Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
voluntariat lingüístic
Fa poques setmanes, a la web del consorci de normalització linguïstica, hem vaig apuntar a fer voluntariat linguïstic. Es tracta de col·laborarfent de parella linguïstica amb un persona que esta aprenent la nostra llengua. L’idea es que ens trobem per parlar unes deu setmanes, aproximadament una hora per setmana.Es una cosa que feina temps que volia fer. No com tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. Diguem que a un altre nivell, ho tenia a la safata de feines pendents. I finalment ho vaig fer.
Som en un país ocupat amb llengua pròpia. Això, lamentablement ens obliga a
fer “militància lingüística“. Estendre l’ús social del català no només es feina també dels catalanoparlants, a més a més, sense nosaltres no es pot fer i es impossible.
Es una d’aquelles coses en no et pots abstenir o votar en blanc sense que hi hagi conseqüències (vaja, igual que en unes eleccions). Si no parlem català, simplement es deixarà de fer servir.
Ahir em vaig trobar per primer cop amb la noia amb la que conversaré les properes setmanes. Va ser la primera pressa de contacte. La primera sorpresa em va venir quan l’hi vaig preguntar d’on era. Soc del Carmel. Potser acabaré esdevenint més útil del que em semblava. Tot i que evidentment podria haver estat culturalment més enriquidor una persona vinguda d’un país
llunyà, però donat els meus orígens familiars, potser serè més útil ajudant a una persona més propera a practicar el seu català.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
em sembla molt bé toto el que dius, però llegint el teu bloc arribo a la conclusió que et caldrien unes quantes classes d’ortografia catalana i un bon repàs dels pronoms febles abans, o no?