Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
De Sant Celoni a Canet per el GR 5
i he dormit al poble, o més aviat ho he provat. El dissabte al vespre
ha estat molt sorollós, per un moment em semblava que estava a les Rambles de Barcelona.
A les 7 del matí ja estava en marxa, i a les 9h, amb un bon ritme, m’arribava a Sant Martí de Montnegre. D’aquí al Coll de Basses, per on entro a la comarca del Maresme. Comença la baixada fins a Sant Iscle de Vallalta on faig una coca-cola i continuo endavant fins a Canet. En total 7 hores de camí.
alçada amb una serie interminable de giravoltes. Fa cada cop més calor
i òbviament cada cop estic més cansat. Però a mesura que el mar agafa
protagonisme a l’horitzó els peus tornen a volar. No coneixia Canet, es
una població força interessant, i per celebrar-ho he fet un bon àpat.
He necessitat 7 jornades (no consecutives) per tal de fer els 210 quilometres del GR5 que uneixen les poblacions costeres de Sitges i Canet de Mar. Tot passant per Olesa
de Bonesvalls, Gelida, Sant Llorneç d’Hortons, La Beguda Alta,
Collbató, Montserrat, Monistrol, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant
Feliu de Codines, Aiguafreda, Montseny, Sant Celoni i Sant Iscle de Vallalta. Per fer-ho he creuat els parcs naturals del Garraf, de Montserrat, de Llorenç de Munt, del Montseny i del Montnegre.
No he tingut prou, el GR5 té una variant el GR5-2, que fa els cims del Matagalls, Les Agudes i el Turó del Home. També la vull fer. Ja us faré cinc cèntims.
Quan vaig començar a caminar pel GR5 a Sitges (veure l’entrada aquí), plovia molt. Quan avui he arribat a Canet,
voltaven els 30 graus … Podem dir que el Camí m’ha ofert de tot. Però
el més important que ha ofert es l’hospitalitat que he trobat arreu,
però especialment a Sant Llorenç Savall, on unes bones persones m’oferiren casa seva.
Sense aquest hospitalitat el camí no seria possible, i potser, qui sap, tampoc valdria la pena.
La imatge es de euro-senders
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!