Miquel Roman

CARME ESCALES. Dimecres, 12 de gener. A les 19.15 hores comencen a arribar al centre cívic de Vilapicina-Torre Llobeta els veïns del barri on també viu Félix Llaugé Dausà, conegut mediàticament com el mag Félix. Puntual, aquest peculiar veí ja està assegut a aquesta hora a la segona fila del públic de la sala on se celebrarà la reunió del consell de barri. La seva màgica mà dreta és la primera que s’alça quan anuncien que s’obre el temps de precs i preguntes.

«¿Per quan l’ascensor i les ­escales automàtiques al metro de Virrei Amat?», demana Llaugé a la taula. «¿Hauré de preguntar al pèndol quan començaran les obres?», ironitza. És tan ­conscient com la resta de veïns que aquesta ­actuació al barri és una reivindicació que envelleix al mateix temps que la gent gran que en depèn per poder tornar a viatjar en metro. Ni la seva màgia ha pogut fer res per accelerar-ho. Encara que ho ­intenta.

 

Llaugé és una pedra a la sabata de qualsevol governant. Per això, a la francesa, o a la catalana, l’han ­acomiadat de diversos mitjans de comunicació tantes vegades com per omplir un llibre amb aquests episodis. «Estant a Radio Peninsular, amb Pepe Navarro, es va autoritzar ampliar les plantacions de tabac. Deien que era cultiu social. Jo em dirigia a Jaime Lamo de Espinosa, ministre d’Agricultura, com el ministre més viciós d’Europa (…). No els va agradar. Em van fer ­fora. Amb el temps, la legislació ­antitabac m’ha donat la raó», reconeix.

 

Fa 40 anys, Llaugé es va comprar un pis al carrer de la Jota. «El nom no es refereix al ball, sinó a la lletra que va posar un carter al carrer per aclarir-se, quan tot això eren camps i masies», detalla el mag. La seva vivenda la va construir l’empresa en la qual treballava. «Jo, entre moltes altres professions, sóc delineant mecànic», puntualitza. «En aquell temps feia la meva jornada durant el dia, a l’empresa, com a delineant. A les tardes, escrivia llibres i cròniques, perquè també he fet de periodista. I, de nit, em dedicava a l’astronomia, a l’observatori Aster, que era al passeig de Gràcia», recorda. Quan l’observatori va tancar, Llaugé va orientar el seu telescopi a l’estudi de la influència dels astres en les persones i en la humanitat. No ha parat d’escriure llibres. En una àmplia taula camilla, l’endeví avança aquests dies en una temàtica diferent. Està acabant un diccionari d’autors de novel·la popular espanyola des dels anys 40 fins als 80. D’aquests llibres, a casa en guarda gairebé 30.000 títols. «Menys a la cuina i al lavabo, a tot arreu hi ha llibres. A més de novel·les, tinc enciclopèdies i els clàssics. En total, n’hi deu haver uns 40.000», apunta. Alguns són sobre fantasmes i dràcules, «sóc membre de la ­Dracula Society de Londres», comenta mentre recorrem els racons de casa seva -passadissos inclosos- que acumulen lloms i lloms d’impremta. Llibres i arxius omplen un altre despatx ben ple en el qual 12 carpetes de colors, tantes com horòscops, guarden notícies sobre famosos, cadascun en el seu signe astral.

 

Còmode al seu barri El mag Félix es lleva a les 6.15 hores i a les 7.00 ja té els diaris per retallar-hi, aplicadament, successos i altres notícies que, amb la data i les coordenades astrològiques, l’ajuden a construir estadístiques que expliquin des de l’univers planetari realitats humanes. Una tasca fosca per a algú tan transparent com ell, sense pèls a la llengua. Els del cap, escassos, però llargs, els recull una goma de color rosa que contrasta amb el grisenc manyoc de la melena.

 

Al barri el coneix tothom. Se’l troben anant de passeig, comprant i, els dies que fa bon temps, assegut en algun banc. «Ei! Mag», així el saluden. «Vaig a peu a tot arreu. Del barri només en surto a comprar llibres, amb el meu carro, als Encants o al mercat de Sant Antoni, els diumenges al matí. Hi vaig des que tenia 11 anys. Si no, al districte tinc de tot. Aquí hi estic més que bé», diu.

 

«Nou Barris no és un districte de famosos, però sí de lluitadors. En ­cadascun dels seus barris, hi ha persones que no paren de reclamar millores, i d’algunes, ni n’arribaran a disfrutar, però així és la lluita», ­exposa l’amo del pèndol que prediu, per art de màgia, victòries futbolístiques i altres esdevenidors.