Miquel Roman

El candidat d’Unitat x Barcelona, Jordi Portabella, ha expressat el seu ‘desacord amb qualsevol intent de liberalitzacio d’horaris comercials que es vulgui fer a Barcelona, com el que ha apuntat l’alcalde Hereu recentment, perquè significa anar cap a un model totalment contrari a l’actual’. Portabella ha alertat que la liberalitzacio afavoreix les grans superficies i acaba comportant el tancament del comerç de barri amb la qual cosa desertitza’. Per Portabella, que avui ha passejat pels carrers de Sants el model actual de comerç es bo i aixi ho mostren les enquestes en que els barcelonins valoren amb un 7,6 els horaris.

De fet, Portabella explica que forns, floristeries, pastisseries i altres botigues com les anomenades de convenoiencia ja poden obrir els diumenges. Hi ha una oferta que cobreix la demanda i respecte la possible perdua de negoci x part de les botigues situades a l’entorn portuari d’on arriben els creuers, molts comerços ja obren. Per Portabella “representaria un perjudici per les empreses familiars i autónoms, el tenir un dia més obert perquè significa tenir mes despeses. Unitat per Barcelona, ha afirmat, defensa petita i mitjana empresa familiar, autonoms, i tenim una posicio contrària a obrir mes diumenges“. El teixit comercial de la ciutat dona feina a 130 mil persones amb un total de 16 mil establimnents. El fet d’haver obert Les Arenes no es ni bo ni dolent pero si que significa un plus per l’ administracio que ha de contribuir i col.laborar amb els eixos comercials perquè puguin competir amb igualtat de condicions. Davant centre de Les Arenes cal reforçar els eixos comercials.

 

L’oferta comercial i els horaris dels comerços de la ciutat són valorats pels barcelonins i barcelonines amb un notable (un 7,6 l’oferta comercial i un 7,8 els horaris), i la liberalització dels horaris és rebutjada per una majoria dels ciutadans.La liberalització dels horaris comercials, plantejada el 2005 pel govern del PP i aquest 2011 pel govern del PSOE, comporta una invasió competencial, promou un model que no es correspon ni amb el model urbanístic comercial de la ciutat mediterrània ni amb l’estructura socioeconòmica del nostre país i podria comportar un fort augment de les despeses, mentre que no augmentarien les vendes, una desertització comercial, desequilibris entre les persones, la pèrdua de proximitat i de seguretat, així com un greuge a la cohesió social. Barcelonagaudeix d’una oferta comercial rica i plural. L’any 2009 el nombre d’empreses del sector comerç eren 16.650. El comerç a Barcelona l’any 2010 compta amb 130.025 llocs de treball, un 0,75% més que a finals del 2009. El sector continua aportant aproximadament el 15% dels llocs de treball de la ciutat i un 13% del PIB.