Miquel Roman

Gustavo Subirats (Barcelona, 1940) presideix l’Associació Dret a Morir
Dignament (www.eutanasia.ws), una entitat que ha inaugurat l’exposició
Dret a morir / Dret a viure per conscienciar-nos sobre temes com
l’eutanàsia, el suïcidi assistit o la sedació davant el dolor
terminal… i sapiguem triar quin final volem.

–¿Hem d’aprendre a morir?
–Molta
gent se’n va com no ho desitja. S’ha de programar la mort perquè el
final sigui tal com volem. Ens hem de convèncer que és inevitable i
preparar-nos.

–¿Com?
–Amb un testament vital i nomenant un
representant perquè al perdre la consciència informi del nostre desig.
Si no, la decisió sobre la nostra vida queda en mans del metge i no
sempre compleix la voluntat del pacient i l’ha de respectar encara que
sigui capritxosa.

–¿Passa sovint?
–El marit d’una malalta
terminal ingressada a la Vall d’Hebron ens va explicar que de dia la
sedaven però que a la nit no, malgrat els seus crits de dolor i els
desitjos d’ell, perquè el metge era contrari a fer-ho.

–¿La família preocupa més que la mort mateixa?
–El
que més preocupa no és la mort sinó el patiment. Hi ha qui abans
d’anar-se’n reuneix els amics perquè l’única felicitat que li queda és
el final del patiment. Altres no ho accepten i es neguitegen.

–¿Com es prepara el moment previ a la mort?
–El
malalt necessita mesos. Passa per fases de desesperació, depressió…
L’important és acceptar-la, no necessita grans paraules sinó sentir-se
acompanyat i estimat.

–¿Ramón Sampedro ens va conscienciar sobre l’eutanàsia?
–Va
ser el primer detonant a Espanya i un exemple. Va morir de forma
indigna perquè va voler doblegar la hipocresia de les institucions. Va
aguantar tant perquè volia que la justícia reconegués el seu dret i al
no aconseguir-ho va decidir morir.

–Itàlia ha convertit el cas d’Eluana Englaro en un circ.
–Hem
de pensar que no és una persona perquè no té ment, no té
autoconsciència. No se la mata, el que es fa és que un cos sense
cervell deixi de funcionar. No entenc per que el Vaticà s’exaspera amb
això i no amb la matança de Gaza.

–¿Per què l’Església catòlica s’oposa ferotgement a l’eu-
tanàsia?
–Perquè
es basa en dues coses: el cinquè manament i la dignitat de la vida.
Creu que totes són dignes i en algunes només hi ha dolor. Si em demanen
escurçar una vida per patiments horrorosos, jo no estic matant, no
assassino. L’església s’aferra als pocs bastions que li queden, i
aquest n’és un. Té subjugada la societat.