Miquel Roman

FOTO: MIQUEL ANGLARILL. Una bastida al carrer Cadí, que es va fer tristament famós perquè va registrar el primer enfonsament i la primera mort per aluminosi

MARIA FAVÀ. Els propietaris dels 5.000 pisos que envolten el Turó de la Peira
estan patint una variant de mòbing a llarg termini que, segons una
plataforma veïnal, podria tenir com a objectiu final fer-los fora de
casa, renovar el barri i atraure nous veïns de més poder adquisitiu.

En
aquesta primera etapa del presumpte mòbing de llarg recorregut, els
veïns es veuen forçats, tant per part de l’administració com de les
empreses que controla el grup immobiliari Sanahuja -que es qui
va construir el barri i encara és propietari de la majoria dels pisos-,
a fer rehabilitacions integrals que costen molts diners i que tècnics
independents no troben necessàries, i fins i tot les desaconsellen per
perilloses. L’Ajuntament de Barcelona admet que hi ha hagut
errors en la diagnosi de patologies d’edificis i que s’ha sancionat les
comunitats que no volien rehabilitar i cedir a les immobiliàries.

Les persones que formen la plataforma veïnal del Turó expliquen que experts de la Cambra de la Propietat Urbana han desaconsellat aquestes reformes a fons que proposa l’empresa pública Regesa. Aquesta empresa és la que va portar el pes de les obres per combatre l’aluminosi del Turó i ara continua fent diagnosis i dictàmens en finques del barri que no estan afectades per aquesta patologia.

Al Turó,
tothom té clar que ja no es tracta d’aluminosi, el mal de la pedra que
va fer tristament famós el barri. L’11 de novembre del 1990, l’edifici
número 33 del carrer Cadí es va ensorrar i va matar una veïna. Arran d’aquest fet, es va descobrir que a Catalunya, entre el 1950 i el 1970, s’havien construït mig milió de cases amb ciment aluminós quan a la resta d’Europa ja no s’utilitzava.

Al Turó es
van tirar a terra i es van aixecar de nou un total de 937 habitatges i
se’n van rehabilitar 3.000 més. Les obres van durar quasi dues dècades
i el 2006, quan ja estaven a punt d’acabar-se, es va descobrir una
esquerda molt important a la finca 338 de Fabra i Puig per la
fatiga de materials de construcció. Aquest nou ensurt marca, segons la
plataforma veïnal, l’inici de la nova etapa del mòbing.

Ara els
edificis assetjats són tant els que estan lliures d’aluminosi com els
que es van rehabilitar. Els veïns dels blocs que van desenvolupar la
patologia i van ser arreglats viuen amb l’ai al cor, perquè, a més de
la pressió, tenen molt present que els tècnics que van dirigir les
obres ja els van dir que, segurament, passats 10 anys, s’hi haurien de
tornar a fer reformes a fons o bé enderrocar-los i reedificar-los de
nou.

Això mateix va proclamar l’Associació de Veïns: “Si
passats els deu anys de garantia (de la rehabilitació integral) veiem
que encara persisteix la patologia, demanarem que es tirin a terra“. Els membres de la naixent plataforma veïnal són molt crítics amb l’Associació, perquè asseguren que no ha donat senyals de vida “davant de l’estat de crispació que es viu el barri“.
I afegeixen que no s’hi senten representats per lluitar amb
desavantatge contra les immobiliàries que els descapitalitzen
obligant-los a fer massa obres.