Miquel Roman

La característica principal es que aquest perfil no és públic. Només
poden veure’l altres persones que també estiguin registrades, et
demanin de veure el teu perfil, i tu l’acceptis. O bé siguis tú que els
qui els hi demani. En tot cas això implica que els poden veure el teu
perfil i tu el seu. Això trenca la dinàmica normal d’un bloc o web
(emissor-receptor) i crea una de nova
(emissor/receptor-emissor/receptor). És el que podríem anomenar una
xarxa social a internet.

Facebook no és l’única xarxa social a
internet. La vaig escollir per que tenia amics que ja hi eren i em vam
parlar bé. I a poc de ser-hi vaig trobar altres amics que no sàvia que
hi eren, i alguns que feia molt que no trobava.

Inicialment
vaig fer-me per Facebook per experimentar. Crec que amb qualsevol
novetat tecnològica, abans de pendre decisions, les hem de conèixer. I
per això hem de potinejar-les una mica, tranquilament. Donar-nos el
nostre temps per descobrir i provar. Jo tinc un bloc (aquest) i estic
molt satisfet, volia sapiguer si es poden complementar i com. Que puc
fer en el bloc que no puc fer amb Facebook i que puc fer amb el
Facebook que no puc fer amb el bloc?

Encara no tinc totes les
respostes, segurament no les tindré mai. Però la meva experiència ha
estat prou positiva per que trobi que val la pena. El Facebook en
permet penjar més fotos i més ràpid que el bloc (encara que rebaixades
de pes), i fer un enllaç des de el meu bloc a els àlbums de fotos.
Penja directament les meves entrades al bloc a Facebook … I a més a
més te les seves potencialitats pròpies. Com la complicitat i la
interrelació que no em pot proporcionar el bloc amb els meus lectors.

Per tant jo ho sabeu. Ara em podeu trobar també a Facebook.