Miquel Roman

Dijous 14 de gener a les 23.25 s’emet al programa “Sense ficció” de TV3  el documental “Barraques. La ciutat oblidada”

Cap a l’any 1960, unes cent mil persones vivien en barraques a Barcelona. Havien arribat al llarg dels anys 40 i 50 de moltes zones d’Espanya i de Catalunya fugint de la misèria i la persecució política de la postguerra. A Barcelona es van trobar amb una falta absoluta d’habitatges en condicions, i això va obligar molts a viure anys en coves i barraques. També es van trobar amb la intolerància i la repressió. Les autoritats intentaven frenar els assentaments amb control policial i enderrocs, però la realitat desbordava aquests intents. La ciutat necessitava mà d’obra per a la emergent indústria dels anys 50, i com que no hi havia habitatge social, per a molts els barris de barraques eren la única solució. Hi havia nuclis de barraques fins i tot en zones benestants de la ciutat, com la part alta de la Diagonal. La celebració de grans esdeveniments públics va ser el motiu de l’enderroc d’urgència de barris sencers.

Els nuclis de barraques s’estenien per les platges, com el Somorrostro i elCamp de la Bota; dalt dels turons, amb els múltiples barris de Montjuïc o delCarmel, o en mig de zones urbanes. Les condicions de vida hi eren molt dures. Sense aigua corrent, llum elèctrica ni clavegueram, al principi sense escoles ni dispensaris, i a mercè dels temporals que arrasaven les barraques del litoral. Però els habitants eren gent treballadora que va aconseguir sortir endavant malgrat les penalitats. Es van organitzar i a través de la seva lluita mica en mica van anar aconseguint els serveis més elementals. Després, les barraques es van anar enderrocant i es van construir polígons a la perifèria. En molts casos, les vivendes es van fer ràpid i malament. Era el “barraquisme vertical”, un problema que encara no s’ha acabat de resoldre. Als polígons van haver de lluitar novament per aconseguir la remodelació dels barris.

El documental està construït a partir del relat dels antics barraquistes.  Els protagonistes són persones íntegres i fortes a qui la experiència de les barraques ha donat molta humanitat. Ens parlen de temps difícils, però en el seu relat, sovint dramàtic i molt punyent, tampoc falta l’ humor.  Alguns fins i tot recorden amb certa nostàlgia la vida a les barraques, on hi havia un gran sentit de solidaritat. Els protagonistes creuen que no s’ha d’oblidar el passat, i molt menys ara que l’habitatge torna a ser un greu problema per a tantes persones.
Una llarga recerca en arxius públics i particulars ha permès trobar moltes imatges dels barris de barraques, algunes inèdites, que permeten reconstruir aquella realitat que les autoritats preferien ignorar. Sovint són imatges filmades per cineastes amateurs que hi anaven impulsats per un sentit de compromís social i de denúncia. Van captar el dia a dia d’uns barris que no apareixien mai en els noticiaris oficials. 

La ciutat de les barraques ha estat massa temps oblidada, potser perquè era un record incòmode. Però forma part de la història de la ciutat. L’any passat una exposició al Museu d’Història de Barcelona va ser un primer pas per recuperar la memòria d’aquell període. 

“Barraques. La ciutat oblidada” va néixer com un reportatge per al programa de TV3 “30 minuts”. A l’àrea de Documentals, per al programa “Sense ficció”,se n’ha ampliat la recerca, amb més testimonis i materials d’arxiu, per poder recrear aquella ciutat de les barraques que la Barcelona del disseny ha volgut oblidar.

“BARRAQUES. LA CIUTAT OBLIDADA”

Documental dirigit i realitzat per Sara Grimal i Alonso Carnicer 
Documentació: Miracle Tous
Muntatge: Agustí Poch
Producció: Tona Julià / Sandra Rierola
Muntatge musical: Marta Millà
Postproducció de so: Joan Bonjoch

Durada: 75 minuts   Format:  16:9

Premi Cinema Rescat a la millor recerca de material d’arxiu al festival internacional Memorimage 2009  
Programat en 25 sales de cinema com a “Documental del mes” el novembre de 2009