Miquel Roman

En el marc del Pla Integral del Poble Gitano del Govern de la Generalitat, durant tot el 2007, des del Departament de Governació i Administracions Públiques, i concretament la Secretaria d’Acció Ciutadana que coordina el Pla, i des de l’Institut Català de les Dones, del Department d’Acció Social i Ciutadania, es recullen les reivindicacions de les dones gitanes a Catalunya, que com a dones i gitanes estan treballant per la superació de les desigualtats del seu poble, i que proposen un feminisme inclusiu i enriquidor, sense renunciar ni a la igualtat d’oportunitats ni a la seva cultura.

Al llarg de l’any 2007, i per tot el territori de Catalunya, es duran a terme un seguit de conferències participatives, que sota el títol "Les dones gitanes a Catalunya: transformant la vida i la cultura mitjançant el diàleg", tenen com a objectiu trencar amb els estereotips i prejudicis entorn les dones gitanes i la seva cultura, així com fomentar una visió positiva de la mateixa, partint del treball conjunt entre moviments socials i administracions públiques.

Aquestes conferències són organitzades conjuntament amb les entitats:

Associació Sociocultural Gitana Lachó Bají Calí; entitat de l’Hospitalet de Llobregat que porta treballant pel poble gitano molts anys, i que està dirigida totalment per dones gitanes.

Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen; primera entitat de dones gitanes a Catalunya creada l’any 1999, amb un important treball a l’àmbit de l’educació de qualitat per les noies i adolescents gitanes, i l’educació de les dones gitanes adultes.

També compten amb el suport d’altres grups de dones gitanes formals o informals del territori, així com amb entitats gitanes mixtes.

*Per què les dones gitanes? *

La situació de les gitanes a Catalunya i a tota Europa té molts elements en comú, però principalment coincideix en la múltiple desigualtat i en la discriminació que viuen en el seu dia a dia, tant directa i en els àmbits que haurien de representar els seus drets; treball, educació, habitatge, salut, participació social… com indirecta, a través dels mitjans de comunicació, la falta de visibilitat o dels prejudicis i estereotips construïts històricament al voltant de la cultura gitana, i
especialment de les dones gitanes.

Aquesta situació té la seva contrapartida en l’actual situació que s’està vivint a nivell europeu, i també a Catalunya, de canvi, de transformació, i des d’un punt de vista dels moviments de dones gitanes, de lluita. Principalment, de lluita per l’accés als diferents serveis i drets, com el treball i la formació, tot i que també per la representació social i/o política.

Actualment dues dones gitanes joves tenen el seu seient al Parlament Europeu, i estan lluitant per posar en marxa múltiples lleis i projectes que acabin amb la discriminació i l’exclusió que viu el poble gitano, i que de forma més propera afecta a les dones gitanes.

Existeix una xarxa internacional de dones gitanes (IRWN), i el Forum de joves gitanos i gitanes (FERYP) està actualment dirigit també per una jove gitana. És dir, que hi ha molt per fer, i les dones gitanes en són conscients; de manera que volem treballar de manera conjunta amb elles per tal de superar les barreres que encara existeixen el lliure exercici de la ciutadania, i els drets i obligacions que en comporta. Però tenint molt clar que només les persones que tenen un bon nivell de formació poden desenvolupar aquesta ciutadania en igualtat d’oportunitats, i
alhora, defensar el dret a desenvolupar les pròpies diferències.

*Algunes informacions per a la reflexió…*

Les dones gitanes pateixen un triple discriminació; com a dones, com a gitanes i com a persones sense titulacions acadèmiques i capacitat d’influència en les esferes de poder.

Pateixen un fort racisme, fonamentat en els estereotips i prejudicis construïts al llarg de la història, cristal·litzats en l’imaginàrium social i reproduïts pels mitjans de comunicació.

Les dones gitanes són subjectes actius capaços de crear i de transformar, no són objectes que cal transformar des de visions paternalistes, perquè les dones gitanes són conscients de la seva situació d’exclusió i volen superar-la.

Calen accions formatives de qualitat per aconseguir l’èxit laboral i la inclusió social, sense la qual les polítiques dirigides a elles no tindran èxit. Les dones gitanes disposen d’habilitats i coneixements extraacadèmics que les capaciten que a respondre a les noves exigències del mercat laboral formal.

Dels nois i noies gitanes que comencen la ESO a l’estat espanyol, un 80% abandona abans de l’últim curs. Un 39% de l’alumnat gitano es troba en programes d’educació compensatòria, en front a un 14% del no gitano.

Les dones gitanes tenen un taxa superior d’atur que els homes gitanos, i la majoria de les que treballen ho fan en condicions d’alta temporalitat i precarietat.

A Europa, a més han hagut de patir esterilitzacions forçades, i pateixen una gran segregació escolar degut que a gran part de l’alumnat gitano es troba escolaritzat a centres educatius per a persones amb discapacitat mental o a escoles "per a gitanos", on el nivell educatiu és molt baix.

Segons diversos estudis, tenen més possibilitats de patir pobresa, i això les fa molt més vulnerables davant la salut, arribant a una esperança de vida no només per sota de les dones no gitanes, sinó també per sota dels homes gitanos.

FONTS: POBLACIÓN GITANA Y EMPLEO. Un estudio comparado. Fundación Secretariado Gitano (2006) INCORPORACIÓN Y TRAYECTORIA DE NIÑAS GITANAS EN LA ESO. Fundación Secretariado Gitano. CIDE/Instituto de la Mujer (2006) INFORME SOBRE LA SITUACIÓN DE LAS MUJERES GITANAS EN LA UNIÓN EUROPEA. Comisión sobre los derechos e las mujeres e igualdad de género. Relatora: Lívia Járóka (2006) BRUDILA CALLÍ: Las mujeres gitanas contra la exclusión. Superación del absentismo y fracaso escolar de las niñas y adolescentes gitanas. Plan Nacional I+D+I. Instituto de la Mujer, Comisión
Interministerial de Ciencia y Tecnología, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Dpt. Teoria i Història de l’Educació. (2000-2003). CALLÍ BUTIPEN: Mujer Gitana y Mercado Laboral. Plan Nacional I+D+I. Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales-Instituto de la Mujer. (2003-2004). MESTIPEN ROMÍ: Mujer gitana y asociacionismo en España. Retos y contribuciones. Plan Nacional I+D+I. Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales/ Instituto de la Mujer. (2004–2006)