Miquel Roman

Ahir m’estrenava. Ja havia fet molts cops d’apoderat, però ahir per primer cop feia, a més a més, d’interventor. La diferencia es que un interventor esta adscrit a una mesa electoral determinada, a diferencia del apoderat que va de flor en flor. Era un pas que calia donar i una experiència que volia viure. De tota manera també estava acreditat com apoderat per si havia d’intervenir en qualsevol altra taula.

A les vuit del matí era a la meva escola (Centre Cívic Via Favència) i vaig participar a la constitució de la mesa(170 U). Van fer un grup maco: Antonio Díaz, president; Aroa Salgado i Francesc Terrones, com a vocals; i el que escriu com a interventor. Aroa es una noia jove i embarassada que ha tingut la "sort" de ser membre de la taula tres ocasions amb la del dimecres. Una desgracia per ella -diu que es gafe- però una sort per nosaltres, ja que el seu coneixement de la dinàmica de treball d’una secció electoral no té preu. Es converteix aviat en la gran organitzador que preveu els descansos rotatoris per esmorzar i dinar. Un sol.

Trobo que segurament s’hauria de regular d’alguna manera (no se si ho està) per tal de que si et toca fer de membre d’una mesa, surtis del bombo en els deu anys següents.

A l’escola hi ha tres taules més. Una amb un apoderat del PSC, un altra amb un apoderat de CiU i un altre del PSC, i finalment una d’orfe de pare i mare. L’ambient es distés i agradable i no sorprendré a ningú si us dic que no és feren cues. Al llarg del matí i de la tarda i sobretot al tancar passen apoderats del PP, ICV, CiU i Ciutadans. A per còpia de les actes de constitució de la mesa i al final per les de sessió i les d’escrutini. 

Hi ha quelcom excepcional. Els apoderats de Ciutadans semblen haver rebut la consigna de ser molt combatius i els ho apliquen directament amb comportaments realment grollers. No només a la meva escola. Un SMS d’un company m’informa que un apoderat de Ciutadans ha estat expulsat per la policia a petició del president de la mesa. Per Via Fàvencia passen dos impresentables d’aquesta nou partit que amenacen amb presentar una queixa per una discriminació amb les paperetes que només han vist els i el seu propi apoderat unes hores abans tampoc devia apreciar. Els diem que estan en el seu dret, però que no la recolzarien i després de fer soroll una estona marxen.

De fet no reconforta de veure que les paperetes de Ciutadans baixen molt. El reconte final demostrà que alguns apoderats i amics del nou partit devien ser els responsables de la baixades a les piles, i no pas el nombre de vots que aconseguiren.

Vaig anar a dinar de dos quarts de tres a dos de quatre i la tarda va ser molt fluixa. Per tant a les taules vam xerrar molt. Les famílies dels membres de les diferents taules passaren a visitar-nos, entre els, els meus pares. Però la meva taula va fer els deures i havia adavantat molta paperassa abans de tancar l’escola. Vaig parlar amb altres apoderats de Nou Barris (Ferran Garcia, Quim Sangrà, Miquel Àngel, …)

Tanquem a les 20h. Un recompte ràpid, omplim les actes i l’enllestim tot. Quan teníem els sobres dels jutjats plens, altres taules encara contaven. Totes s’en van ensortir prou bé excepte l’ultima. La que tenia dos interventors -del PSC i CiU-, un cop es feren amb les copies de les actes van marxar i deixaren tirats als membres de la taula. Se que es excepcional, conec molts interventors i fins i tot apoderats d’altres partits que ajuden als membres de les taules fins al final. Per tant es una critica a unes persones i no als interventors del PSC i/o CiU. 

Em vaig quedar amb els i junts ho vam enllestir. D’aquesta manera vaig sortir més tard, però també més satisfet. També t’estalvia els nervis del seguiment de les primeres estimacions. Tot son avantatges.

Per primera vegada no havíem quedat tots al Casal. Decidirem que cadascú anés directament a l’hotel per a no perdre temps. Pel camí, primer noticies de peu de urna (molt optimistes), després que si 18 i al final, 21. En baixar del metro a l’Estació de Sants, vaig coincidir amb el company Francesc Jordi i amb ell em vaig arribar a l’hotel.

Seguiment electoral, discursos, tertulià i paraules amb amics i companys de Partit. Fins i tot vaig xerrar amb un periodista del Diario de Sevilla (i nacionalista andalús) interessat a parlar amb un militant fill d’andalusos.

Esquerra ha parat el cop. No s’ha desfet i ha demostrat que es pot mantenir postures valentes tot i no controlar els mitjans de comunicació. Però segur que hi ha d’haver una manera més fàcil i menys esgotadora de fer política. Haurem de pensar molt en tot plegat.

Per acabar, i no massa tard, que el dijous he treballat de 9 a 21h, en Ferran Garcia m’ha acostat a casa en cotxe. Avui he comprar diversos diaris i m’he dedicat a pair … a fer-me un mapa mental de la situació.

Ja us diré el que em penso.