Un amic, Josep Maria Alcoberro, m’ha fet arribar aquesta important reflexió:
La renúncia anticipada de Joan Clos com a alcalde de Barcelona per anar a Madrid a exercir de cap d?un ministeri planteja una seriosa reflexió sobre el grau real de compromís, i fins i tot de fidelitat, que la classe política catalana manté amb les institucions de Catalunya.
A nivell personal, Joan Clos pot ser mereixedor de totes les felicitacions que es vulguin. Si ell pensa que aquest nomenament del president de govern espanyol és un premi, doncs que sigui feliç i que el gaudeixi. Però a nivell polític, des del punt de vista dels ciutadans de Barcelona i de Catalunya orgullosos d?aquesta condició, suposa un greu error perquè erosiona i devalua la imatge de l?ajuntament de Barcelona com a institució.
FOTO de Josep Maria Alcoberro (es el de la dreta)
Barcelona apareix ara com una ciutat més provinciana que abans, perquè el seu alcalde acaba de visualitzar que, a l?hora de la veritat, és més important ser ministre a Madrid, l?autèntica capital, que comandar tot un ajuntament de Barcelona, cap i casal de Catalunya.
Desconec si Clos hagués repetit com a candidat a les properes eleccions. Però és una qüestió totalment indiferent. La seva obligació era esgotar el mandat: per respecte als electors, pels qui el varen votar i pels qui no; perquè tenia garantida una majoria suficient al consistori fins a l?acabament del mandat; i en definitiva, per respecte a la importància del propi ajuntament que representava com a alcalde. Acabat el mandat, Clos era lliure d?acceptar les propostes que considerés més oportunes, però ara la seva renúncia esdevé legal però no legítima.
Tot i el nou Estatut, la mentalitat sucursalista de bona part de la política catalana resta intacta i les estratègies personals i de partit continuen subordinant Catalunya a d?altres interessos.
Si els catalans, i principalment els partits polítics catalans, no ens creiem les nostres pròpies institucions no tindrem res a fer com a país.
JOSEP-MARIA ALCOBERRO. Secretari de Política Parlamentaria d’ERC Nou Barris
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com creure per part d’altres que amb el bilingüisme i la oligarquia mediatica espanyolista ens en sortirem