Miquel Roman

L’agost de 1936, enguany fa setanta anys, BLAS INFANTE fou assassinat. Vam matar un gran home i uns anys després mataren un altre, Lluís Companys. No foren els únics. Si mirem amb perspectiva, els assassinaren per el mateix motiu. Tots dos defensaren els seus pobles, no com a entitats abstractes, si no, especialment, a les classes populars.

Per això, aquesta nit de dimarts, Esquerra Nou Barris hem volgut fer un acte públic de reconeixement a la figura d’aquest personatge de l’historia amb un doble objectiu.

Per una banda com a acte de commemoració de Blas Infante en el setanta aniversari de la seva mort. Per un altre per contribuir al coneixement mutu entre els pobles català i andalús i sobre els seus processos nacionals. Coneixement directe d’una historia amagada i no explicada. Una historia que a Andalusia s’està a recuperant, però que és desconeguda per a molts andalusos, els seus fills i nets a Catalunya.

La data per a fer l’acte tampoc la triarem a l’atzar. El dilluns, 4 de desembre, era també l’aniversari de les grans manifestacions Pro Autonomia que van tenir aquesta mateixa data 1977. Per els nacionalistes andalusos el 4D es el veritable Dia Nacional de Andalusia.

L’acte fou possible gràcies a la participació d’Encarnacion Sillero (de l’Assemblea Nacional d’Andalusia).

Al Centre Cultural Els Propis i competint amb el partit del Barça, un centenar de veïns i veïnes, enduts per la veu apassionada d’Encarnación, van repassar la vida de Blas Infante i la seva obra. Amb freqüents cites de Infante i de documents de l’època ens traslladà als fets de manera didàctica i entretinguda.

Després de la seva exposició s’obrí un debat que continuà, no podia ser d’altre manera, en acabar oficialment l’acte. Per cloure, com es tradicional als actes d’Esquerra, vaig entregar a Encarnación un exemplar del llibre Relligant Nou Barris (de Francesc Pujol).

Encara tinguérem temps, ponents i públic de conversar amb un got de cava i unes pastetes amb que ens obsequiaren els nostres amfitrions del Centre Cultural Els Propis.

Els actes com el d’avui son molt necessaris per evitar una tentació en que sovint cauen nacionalistes catalans i andalusos. La de construir el nostres respectius projectes polítics com a oposició a una altra nació oprimida enlloc de com a projecte emancipador davant d’un estat que tenim en contra.