Miquel Roman

Nou Barris (Barcelona)

15 de novembre de 2011
2 comentaris

L’estupidesa a l’independentisme


Ha arribat un moment, després del creixement sostingut de la base social independentista a Catalunya els últims anys, en què el principal fre del nostre alliberament nacional és la manca de coherència electoral del independentisme. Perdoneu, però algú ho havia de dir!!!
En els moviments socials, polítics … bé, en els actes humans en general, hi ha molta saviesa i sovint, molta, massa, estupidesa. És normal doncs, que això també es trobi en el cada cop més extens camp de l’independentisme. Unes eleccions poden servir per a moltes coses, com per exemple per decidir qui ens governarà. I també, perquè no, per mesurar el grau d’estupidesa dins d’un moviment polític, com per exemple, l’independentisme.
Som independentistes perquè vivim en un país ocupat. És un obvietat important. El nostre objectiu és deixar de ser independentistes per esdevenir ciutadans d’un País lliure.

Alliberar un país, Catalunya, és, sense cap mena de dubte, un acte polític. Només es pot fer des de la política. Qualsevol independentista hauria de voler, desitjar, o millor, hauria de treballar activament per tal de que l’independentisme polític sigui més fort i tingui més presència, a totes les institucions. Perquè tingui més diputats i més regidors. Sembla una obvietat, oi? Però no, no per a tots els independentistes.
Quina és la conseqüència de tenir menys regidors i diputats independentistes a les diferents institucions? Evidentment, tenir més regidors i diputats no independentistes (quan no obertament espanyolistes). Igualment no hem de deixar de senyalar un altre fet: Tenir menys regidors i/o diputats independentistes, i més regidors i/o diputats no independentistes, com a mínim, dificulta, atura i retarda el nostre procés d’alliberament nacional. Però si es torna un costum … simplement fa impossible d’assolir l’independència.

En condicions normals ens hauríem de preguntar si es pot ser independentista i voler que n’hi hagi més regidors i diputats que no ho siguin. Però no cal, els fets demostren que si. Que no és que pugui passar, és que passa!!! És el que em permeto anomenar: “l’estupidesa a l’independentisme”.

No s’ofengui ningú. Tots en un moment o altre de la nostra vida som un xic estúpids o fins i tot molt. Si algú us diu que no ho ha estat mai, probablement, a més d’estúpid, sigui una mica mentider … No passa res, però ens ho hauríem de fer mirar, si més no si volem tenir un país lliure. Perquè ha arribat un moment, després del creixement sostingut de la base social independentista a Catalunya els últims anys, en què el principal fre del nostre alliberament nacional és la manca de coherència electoral del independentisme. Perdoneu, però algú ho havia de dir!!!
Algú em dirà que els partits independentistes han comés molts errors. Totalment d’acord … I els partits espanyolistes no han comés errors? Si els independentistes deixem de votar a les forces independentistes perquè han comés errors; i els espanyols i els catalans no independentistes continuen votant als partits espanyols i espanyolistes, encara que cometin errors … Qui està fent el passarell? Qui es l’idiota? I més important encara, qui es surt amb la seva? Ja us ho dic ara: l’independentisme català no es pas qui es surt amb la seva.

Permeteu que us ho digui ras i curt. Si la base social de l’independentisme no s’ho pren en serio, si no fem el que toca, si es continuen buscant excuses per no votar “independència”, per facilitar les coses als partits netament espanyolistes … què sentit té després que ens queixem? No serem un país ocupat i amb una migra representació de l’independentisme per culpa d’en Felipe, ni l’Aznar, ni del Zapatero o del Rajoy. Ho serem perquè les independentistes catalans, en el nostre conjunt, hem decidit que ja ens va bé que sigui així.

Per tant aquestes eleccions són importants, molt importants, per veure si de mica en mica ens treiem aquesta estupidesa de sobre, que ens pesa com una llosa, ens posem en serio i fem el que toca, fer amb pas ferm el camí cap a l’independencia del nostre País.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. La independència no s’assolirà només per via política, sinó tb per la social. Cal q cada cop més, més i més ciutadans es sumin al projecte sobiranista, per tal q la classe política es senti autoritzada a fer aquest salt cap a la Plenitud Nacional. I cal q els partits polítics s’adonin q no són únicament ells els q poden i han de liderar aquest procés. Penso q és vital q tots els partits independentistes treballin plegats en la proclama més important dels seus pogrames: assolir la independència. Igual els únics q són estúpids són els diferents partits indepes q enmirallats en el discurs dels noms, de les sigles i dels càrrecs s’obliden de fer allò més fàcil i necessari: anar tots junts en favor de la independència de Catalunya. El dia q feu una mostra a la ciutadania q heu entès quina és la prioritat del País veureu com tots/es no tindrem dubtes al respecte i serem una allau a les urnes. Sense unitat no serem mai lliures.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.