Miquel Roman

Ahir vaig fer el cim més alt de l’Alt Camp, la Punta de Barrina (1014m), la meva primera incursió ala Serra de Prades. El cim es pot fer -pujada i baixada- en dues hores pujant en cotxe fins El Bosquet. Però no es com el volia fer. La meva intenció -no se si m’ensurtiré- es fer tots els sostres comarcals, i fer l’acostament en transport públic. De moment ja ho he fet amb el Canigó, el Sant Jeroni (Montserrat) i ahir amb la Punta de Barrina.

Al Refugi Musté Recasens, de Mont-ral, vaig dinar i
voldria destacar el tracte i l’hospitalitat rebuda. A tres quarts de
tres de la tarda iniciava la ascensió, arribant primer per el GR7 a les
cases de El Bosquet i enfilant cap a el Punta de Barrina després. Vaig
fer el cim cap a les 16h. No m’hi vaig estar gaire. Anava malament de
temps. Entre dos i tres quarts de sis seria de nit, i jo encara havia
de baixar a Alcover.

La baixada va ser força ràpida, tot i
això no vaig pogué evitar que la nit m’agafés a mig camí d’Alcover, per
el PR C-20. Vaig haver de fer servir la llanterna. El sender de Petit
Recorregut (PR) baixa a tocar del riu Glorieta, al començament salvant
desnivells importants i després més gradualment. De tota manera havia
de vigilar força on posava els peus. Finalment, arribava a les restes
d’una antiga elèctrica, creuava el riu per unes pedres (només
il·luminat per la llanterna) i a l’altra banda anava a parar a una
pista ample que no deixaria fins Alcover. En apagar la llanterna, el
cel, estrellat entre els núvols, em mostrava tot el seu esplendor.
Durant quilòmetres vam estar sols, el camí, la vall fosca, els estels i
jo.

Finalment vaig arribar a Alcover. Un poble força
interessant, amb racons que val la pena (les runes de l’esglesia
antiga, la plaça porticada, …). Em vaig allotjar a l’Hotel Nou i
aquest matí, a dos quarts de vuit he agafat el tren cap a Barcelona.

Tot
plegat han estat uns 33 quilòmetres, pujant uns 700 metres de desnivell
(des de La Riba), per després baixar 800 (fins a Alcover). Però també
es podria fer el mateix recorregut en dos dies fent nit al Refugi Musté
Recasens (a Mont-ral), reduint el número de quilòmetres i desnivell per
jornada.