Miquel Roman

Un informe indica que per tota la ciutat segueixen
penjades 4.361 plaques en blocs de pisos promoguts pel ministeri de
l’Habitatge amb símbols franquistes

Durant una de les seves intervencions a la comissió de presidència, territori i funció pública, el delegat de presidència, Ignasi Cardelús, ha concretat que, segons ha comptabilitzat l‘Institut Municipal del Paisatge Urbà, per tota la ciutat segueixen penjades 4.361 plaques en blocs de pisos promoguts pel ministeri de l’Habitatge amb símbols franquistes, tres dècades més tard de la fi del règim franquista.

Per aquesta raó, per aconseguir el compliment de la llei de la memòria històrica aprovada al Congrés
durant la legislatura passada, l’Ajuntament contactarà al llarg
d’aquest trimestre amb totes les comunitats de propietaris i els
oferirà la possibilitat de retirar les plaques franquistes que pengen
en les seves façanes amb el jou i les fletxes o una altra simbologia
feixista.

Els ciutadans podran sol·licitar la seva adhesió a la
campanya fins al 31 de desembre per acollir-se a la campanya de
retirada de plaques en aquests habitatges de protecció oficial. El
gener del 2009, en funció del nombre de sol·licituds rebudes, començarà
el procés de contractació “més adequat” per iniciar la retirada efectiva d’aquestes plaques.

L’Institut Municipal del Paisatge Urbà també contactarà amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona
per explicar-los la campanya i aconseguir la seva col·laboració en el
procés, i informarà els ciutadans d’aquesta mesura a través de la
publicació institucional que l’Ajuntament distribueix a les bústies de totes les llars de la ciutat, Barcelona Informació, que té una tirada de 650.000 exemplars.

Informe dels símbols
Cardelús ha fet públic avui un nou informe que enumera els símbols franquistes que continuen en l’espai públic de Barcelona i que també comptabilitza, districte per districte, les plaques que segueixen penjades als edificis privats.

El districte on hi ha més plaques d’habitatge protegit amb simbologia franquista és Horta-Guinardó (854 plaques), seguit de Nou Barris (706), Sarrià-Sant Gervasi (562) i Sant Martí (467). Precisament, es tracta dels barris que van créixer més durant el desarrollismo franquista.

A continuació, se situen l’Eixample (447 plaques), Gràcia (395), Sant Andreu (390), Sants-Montjuïc (373), les Corts (124) i Ciutat Vella (43).

“Els record privat”
Tots els símbols franquistes que són a l’espai públic –en places, carrers o jardins– es retiraran, exceptuant els que siguin “d’estricte
record privat, sense exaltació de cap dels dos bàndols, o per raons
artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses protegides per la
llei“, assegura el document difós avui.

En aquest document, s’indica que l’Ajuntament “desmuntarà
o demolirà aquells monuments de titularitat municipal que contenen
simbologia franquista quan la comissió d’escultures -òrgan consultor
format per especialistes- i els respectius districtes hagin estudiat
cas per cas“.

Entre les escultures que podrien desaparèixer i que són a l’espai públic de Barcelona destaquen l’escultura La Victòria de Frederic Marés, situada davant l’obelisc conegut popularment com el Llapis a la plaça de Joan Carles I, el monument a José Antonio Primo de Rivera situat a l’avinguda Josep Tarradellas, el monòlit en honor al cap provincial del Movimiento Carlos Trias situat a Nou Barris, el monument als caiguts situat al fossat de Santa Helena al castell de Montjuïc, el conjunt de columnes i fascios lictorios situat al recinte extern del castell de Montjuïc.

En
la majoria d’aquests casos, se seguirà el mateix procediment. Els
monuments es retiraran amb l’acord previ del consell de districte –com
ja s’ha fet en casos com el monument a José Antonio– i amb el posterior vistiplau de la comissió d’escultures.