Encartat amb els diaris he rebut un manifest-publicitari que aboga pel "sentit comú" dels catalans en emetre el seu vot el proper dia 9 de març, data de les eleccions espanyoles. Ara fa un mes un grup de persones constituí una associació amb l’objecte de mobilitzar els ciutadans de Catalunya per a promoure la recuperació del "sentit comú" en la política i captar adhesions i suports a la candidatura de Duran, líder d’UDC, que encapçala la candidatura de CiU al Congrés de Diputats.
Poc favor farà a Duran i a CiU una cnda política tan allunyada de la modernitat, tan avorrida i carrinclona, amb tan migrada ambició i amb tan regust espanyol.
Cal suposar que el candidat Sr. Duran o els seus assessors han donat el vist-i-plau al contingut del manifest.
L’ambició i perfil de la crida és plana sense pal·liatius, una remake nostàlgica de la política de la Transició, com si no haguéssim viscut els 30 anys transcorreguts, com si el que ens manqués avui fos l’encaix de Catalunya a Espanya, com si la moderació fos l’atribut del bon polític, com si el desig d’independència fos " una exageració provocadora que danya la imatge de Catalunya"…
Com casar aquest "sentit comú"amb el discurs de CDC?… De cap manera no casa, no hi ha lligam possible.
El manifest de suport a la candidatura de Duran és el del suport a UDC i als seus valors i projecte polític i no pas al de CiU, com si hagués estat redactat en el moment en què l’única opció era el vol en solitari, el d’intentar ocupar a Espanya el lloc de la vella UCD amb accent català.
O Duran enterra o modernitza el "sentit comú", en canvia el rumb, el missatge i el pinyol del discurs i s’adequa al futur i a CDC o part dels electors d’aquesta formació no podran donar el seu vot a CiU.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’assumpte del "sentit comú" també l’he sentit amb en Rajoy. L’apel.lació es simple i dirigida a la gent d’ordre i conservadora. Mereix respecte, pero seria el mateix que apel.lar a "l’experiència" en positiu…… o al "gregarisme" en negatiu…… etc… No solament es manté en l’ordre de la "transició espanyola", sinó que "encaixaria" en les "lectures dels crancs". Duran, de fa temps, es treballa molt "l’imatge" per ser acceptat en els cercles del poder…… Per acabar, quina feinada de Foc Nou que tenim!.
Serà apassionant seguir el discurs del Sr. Pujol per recolzar el seu projecte polític que en part gràcies al seu èxit personal fa aigües per tot arreu. El Sr. Duran no l’ajudarà gens i li ensenyarà les dents doncs vol cobrar el seu tall tan llargament esperat. Si arriba a ministre d’Espanya serà amb uns actes de sumissió i d’indignitat que faran vomitar.
Tot això passa per la manca de coherència i de coratge del Sr. Mas que també voldria que tot seguís igual, és a dir pels camins de l’expoliació i la deslleialtat consentida a canvi d’engrunes provincianes i caciquils que permetien fer bullir l’olla confortablement als aprofitats ce la ceba interessada.
Tot i que no m’hi he dedicat de forma específica, recordo bé que a les classes de filosofia del llenguatge van ensenyar-nos el paper de "cortines de fum" que fan les proposicions indefinides per amagar la manca de proposicions precises; per això s’utilitzan tant en política. Si volem ser tractats com a ciutadans racionals, i no com a ninots manipulables, hem de demanar als polítics propostes clares i específiques (per exemple: "Catalunya! no vol dir res; "indepedència", en canvi, té un referent clar (s’hi estigui o no s’hi estigui d’acord), "federalismes", també. "Progrés", tampoc vol dir res; "casament d’homosexuals" o "llei de dependència" sí que tenen, en canvi, un referent precís (també s’hi estigui o no s’hi estigui d’acord). Crec que és hora d’exigir a tots els polítics que no amaguin l’ou i no ens tractin com a infants o com a infradotats.
Certament en Duran és una candidat que no s’entén, és ben bé un candidat d’un altra època amb un discurs que no lliga amb la realitat, que no agrada a la gent ,ni joven ni gran , i que juga en aquesta "partida" les seves últimes cartes. Que m’oblidi!
Jo, sempre voto en clau catalana, trio senzillament entre CIU i ERC, i el candidat d’ERC em sembla també prou galdós. En aquestes properes eleccions no em quedaré a casa, però que tots dos partits s’ho repensin. De moment, bon vent senyors!
Sento debilitat pel "personatge"
Duran durarà mentre CDC li carregui les piles, però compte amb l"efecte memòria" perque a cada carrega que li feu, redueix la capacitat de les vostres
El joc del telèfon (o els joc dels disbarats) és aquell en què un grup de gent es passa un missatge d’orella en orella, i ràpidament el missatge es descompòn i es recrea, normalment per donar lloc finalment a una frase sense sentit. Una cosa semblant és aquesta a la que juguen ara, tant Duran com Mas. Si l’un diu "estimar Catalunya", l’altre respòn "sentit comú". Conceptes borrosos i boirosos: com la "casa gran". Aquí hi ha diverses coses que no s’entenen. Es tracta d’un fals debat intern a CiU? Una escenificació per a demostrar que la "casa gran" és generosa i admet a tothom? El problema és que no hi ha cap posicionament ètic ni moral, que no hi ha cap proposta referent a allò que ens interessa a l’hora de votar. Quan em miro els programes polítics busco: habitatge, polítiques socials, educatives, culturals… A canvi, em trobo immers en el joc dels disbarats: "Catalunya", "sentit comú". Entre els uns i els altres li estan fent un mal favor al país. Suplir la falta de projectes amb conceptes indefinits és una estratègia pueril i nul·la. Més quan, després, hom descobreix les fílies ultracatòliques de Duran i les neoliberals de Mas, els tics autoritaris de pujol…
Parlar de pàtries té aquest perill: Cambó també se’n fa ver un tip, de proclames nacionals amb sentit comú i des del profund amor al país, i un bon dia va subvencionar un aixecament militar. Perquè allò que estimava de veritat era "l’ordre", el sentit comú "ben entès".