vaga i gestió de la crisi
Superant la falta d’imaginació i de propostes dels sindicats, el professorat d’una escola treballarà un diumenge, i en comptes de fer vaga han anat a treballar amb l’adhesiu “no volem treballar menys, volem treballar millor”.No sé si aquesta mesura serà més o menys útil, però almenys il·lustra que existeixen altres camins de protesta i pressió. Fins a darrera hora amb alguns companys de la funció pública dedicats temporalment a temes de gestió en el camp de l’educació encara ens debatíem entre seguir o no seguir la convocatòria de vaga; de raons per fer-la no en falten, però hi ha un gran descontentament amb el paper dels sindicats i una resticència a fer-los el joc secundant propostes gens convincents. Seria molt diferent si parléssim d’una vaga general, però una d’exclusiva per al funcionariat arrossega molts interrogants. (seguieix)
La desobediència civil i totes les seves eines de lluita donen molt de si, són potents: però cal plantejar-les, planificar estratègies amb sentit, involucrar-hi a tothom perquè se senti que es fa alguna cosa amb significat.
Jo no he anat a treballar, finalment he secundat la vaga.
I he dedicat una estona a pensar en això. L’altre dia, tornant d’un acte sindical informatiu, a la feina, el comentari general era: per què els delegats sindicals, que són qui té temps i cobra per fer-ho, no s’esforcen en fer propostes imaginatives, més enllà de la gastada vaga? I en una pluja d’idees en sortien una pila.
De moment he pensat que on primer cal posar odre és en el tema de les entitats financeres. Elles són art i part activa d’aquesta crisi. Treure tots els diners de les entitats bancàries clàssiques i apostar per la BANCA ÈTICA podria ser un bon camí de protesta. L’exploraré!