miozz mirades

TERCERMUNDISME?

La paraula tercermundisme és una d’aquelles que s’acaben fent servir de forma despectiva generalitzada, sense rigor. Prové d’un altre terme, Tercer Món, que seria el conjunt dels països de la Terra  que estan, vist des d’una òptica de la cultura occidental, subdesenvolupats, amb els PIB més baixos del planeta, poca o nul·la industrialització i altres indicadors econòmics. És un terme, totalment antiquat i que les pròpies Nacions Unides  i altres institucions internacionals han deixat de fer servir fa temps.. Cal tenir en compte que  l’origen de la denominació Tercer Món prové de la fi dels imperis colonials, a mitjans del segle XX, i que quan l’economista francès Alfred Sauvy va definir-lo, era un concepte polític. Aquest Tercer Món es definia per oposició al Primer Món, el dels països capitalistes desenvolupats, i al Segon Món, englobat pels països comunistes. Sempre ha estat una classificació heterogènia i amb molts equívocs, relativa, ja que s’hi engloben països com Brasil, on, per cert, molts europeus estan emigrant actualment per poder treballar, o Aràbia Saudita, un país  extremadament ric gràcies a l’exportació de petroli. Són classificacions que ja fa anys que no serveixen per explicar la complexitat de les desigualtats econòmiques i socials dels països en un món  globalitzat i on conviuen diferents estadis de riquesa i pobresa, com ho demostra el fet que calgués el concepte Quart Món, per designar l’extrema pobresa i marginació de molts habitants dels països desenvolupats. Però malgrat això, la paraula segueix en el vocabulari bàsic d’algunes persones, sobretot per fer-la servir com a mot despectiu, i la veritat és que veient la deriva que està fent l’Estat Espanyol en plena crisi, no trobo gens responsable ni encertat que un alcalde faci servir aquests termes, com ho va fer fa uns dies el de Badalona.

I a més erròniament, ja que en cap de les definicions existents s’hi relacionen expressions culturals (religioses o no) com a exponents de desenvolupament econòmic, i encara menys s’hi té en compte si es fan al carrer o dins un local.

Ara l’alcalde ha prohibit les processons de Setmana Santa – la prohibició de resar al carrer inclou  qualsevol expressió religiosa al carrer – perquè considera que això no fa modern…

Potser a l’alcalde li convé marxar de vacances i veure món, que és una de les formes d’obrir la ment al tresor de la diversitat humana. Que tinguin un bon estiu, i si poden, aprofitin-lo per descobrir que totes i tots som els mateixos humans habitant un mateix planeta. Pel que fa a mi, no tinc cap inconvenient si els conciutadans i conciutadanes musulmans venen a resar cada divendres a la meva porta. Seran molt benvinguts!