miozz mirades

nadal nadal
un pas de pardal s’allarga el nou dia…

(segueix)

“El dia d’avui ha estat un autèntic homenatge a la llum, i encara
ara,al voltant de les cinc de la tarda, jo que oloro el mar des de
la finestra, veig com el sol pinta un blau lluminós damunt les ones, i
com l’horitzó irradia claror que es comença a ataronjar. M’he escapat un
moment a contemplar aquest instant: miro l’aigua i em sembla una esponja
immensa que absorveix la llum per retenir-la” (ho prenc d’un missatge personal que he escrit aquesta tarda)

Avui és Nadal, la celebració de la llum, però el solstici d’hivern 
va ser fa uns dies. Va ser un matí preciós, vaig poder contemplar i
captar imatges de com s’esberla la foscor, i la sortida nítida del
mateix sol que contemplaren els íbers; el mateix al qui els romans
dedicaren les festes a Saturn, el mateix sol que banya tots els racons
de la terra, cada dia des del principi dels temps.La reconversió de la data del 25 de desembre (sol invictus
pel romans), darrer dia de les festes saturnàlies, en la celebració del naixement de Crist, ha conservat la potent simbologia de la llum, encara que no la relacioni directament amb el Solstici. I mai, fins avui, havia pensat fins a quin punt això justifica les il·luminacions de pobles i ciutats, els típics llums de Nadal…
Tant
si s’és agnòstic o laic  com si es tenen creences o cultura religioses,
i en aquest cas, siguin quines siguin les creences però especialment si
tenen relació cultural, religiosa o geogràfica amb el cristianisme, la
celebració de Nadal està profundament
instal·lada en les nostres vides: com a celebració espiritual cabdal per als
cristians catòlics; com a festa carregada de costums tradicionals i de
simbologia sumada al llarg dels temps i dels indrets; com a festa
estretament vinculada a la vida social i econòmica de moltes ciutats del
món – inclòs fora de l’àmbit d’influència directa del catolicisme – ;
com a festa amb una gran càrrega de vivències i sentiments que tenen a
veure amb els bons desitjos universals de prosperitat i justícia, amb la
solidaritat i amb la pertinença i trobada familiar; i com a paradigma
de la generositat i certa opulència amb l’altre, del regalar, convidar,
oferir.

La fi de la nit més llarga i el naixement de la
llum, en l’inici del cicle on aquesta llum del dia torna a allargar-se i
guanya a la foscor, és un motiu prou important com perquè la humanitat, en els temps en què vivia estretament lligada als cicles de la natura, es trasbalsés i hi parés compte. És també una simbologia religiosa perfecta, el binomi foscor-tenebres / llum-guia… tota la simbologia de la claror i la llum té una gran mística.

Ara es pot viure d’esquena al pols dels astres, i es pot no compartir la mirada religiosa; però ens queden els vestigis, vestigis que omplen la nostra motxilla, ens arrelen al passat i ens acompanyen en la projecció cap al futur.