miozz mirades

Fem servir poc l’accepció del verb regalar que significa “adelitar, causar plaer” i  “tractar-se bé, delicadament, regaladament”. Acostumem a limitar el seu ús a l’accepció “donar quelcom com a regal o present”. De vegades les dues accepcions van plegades, però no sempre.
Aquest octubre els garrotins han tingut els seus minuts de glòria en el meu registre particular de moments plaents i delitosos, m’han estat regalats delicadament, com a present, i m’han regalat a dojo.
 (segueix)

Divendres de la setmana passada, a la sobretaula d’un sopar popular de l’Ateneu, a Les
Corts,  amb Cor de Carxofa vam dinamitzar una cantada de cançó
improvisada entre un públic novell però molt en la ona. Va ser vibrant,
creatiu i sobretot divertit. N’hi va haver uns quants que es van
estrenar i van descobrir-li la gràcia. Glosar,
parlar cantant, fent-ho
encaixar en la rima i mètrica que toca i encertant la tonada:  aviat no
cal pensar-hi gaire, surt sol, pura màgia… com tot el que té a veure
amb el plaer, enganxa! Qui no s’atreveix a improvisar un garrotí en un
ambient tan distès com el d’envoltar una taula al mig del carrer, sense
trànsit, gairebé a les fosques, embolcallats pel so de l’acordió i la guitarra i amb les complicitats passejant entre
safates, gots i rialles? Vam recórrer totes les tonades, però l’estrella
de la nit, la que va encadenar gloses sense fi, va ser, amb diferència, el garrotí.

I el garrotí va ser també l’escollit per la meva família per fer-me el regal d’aniversari, a principis de mes.

La
principal gràcia dels regals és que sorprenguin, i aquest va superar
totes les expectatives. De fet en alguns aspectes encara degusto les
sorpreses que va aportar-me. I és que al pati de casa meva, de sobte i
mitjançant una pantalla, van començar a aparèixer una mostra de persones
importants a la meva vida, fent sonar tota mena de garrotins . Parlant de mi, parlant-me a mi. Per aconseguir traspassar fronteres alhora de recaptar els garrotins, la meva família va penjar les instruccions a la xarxa, en català, i en anglès!
Una idea brillant que va farcir el vespre
del meu aniversari de versos improvisats que, com si fossin retalls de
colors, anaven omplint la nit de records, sorpreses, afecte, ironies i
moltes rialles;  i que va aconseguir que una bona colla de familiars i
amics – un muntage de vídeo excel·lent – s’atrevissin a glosar sense haver-ho fet mai, i sense, en alguns casos, ni tan sols saber de què es tractava. Déu n’hi dó la gentada!!!
La proposta no va arribar a tothom, els va ser impossible, ni tothom
s’hi va atrevir , i d’una banda potser va ser millor, perquè contràriament,
encara hi seríem ; )
Un autèntic regal que em va regalar la vetllada.
I és que improvisar agrada
i sinó mireu-me a mi
ja sigui corranda o nyacra
dominé o garrotí

I si hi ha gresca i bon rotllo
i s’hi pot participar
és quan la glosa triomfa
i és molt guai improvisar!

(en clau d’ús lingüístic, recupero la lectura de l’apunt  improvisar, plaer d’ús lingüístic)

(podeu accedir a la resta d’articles sobre la cançó improvisada aquí)