presos de consciència
“La presunció d’innocència només existeix per a personatges de la talla de Fèlix Millet” Amadeu Casellas (segueix)
(la imatge correspon a la portada del Setmanari Directa del 10 de març 2010)
M’escandalitza i em commou que existeixin encara, en el nostre temps, presos de consciència. I m’escandalitza tant, com el silenci davant aquesta clara vulneració dels drets humans. Sigui quin sigui el signe polític dels estats que empresonen persones per raó de la seva creença, ideologia, color de la pell o orientació sexual sense que l’empresonat hagi practicat violència o n’hagi fet apologia, el delicte que l’estat exerceix sobre aquestes persones és el mateix. Aquí no hi valen dretes ni esquerres, liberals o conservadors. Ja sigui en règim de dictadura, repúbliqua, monarquia o estat democràtic del signe que sigui, la gravetat dels fets és la mateixa, i l’encobriment igual de còmplice.
La mort per vaga de fam i les mobilitzacions pels presoners de consciència cubans comença a fer-se un lloc, tímidament, com si no es gosés molestar als incondicionals defensors de la revolucionària Cuba. Com si la mirada benavolent i afecte cap a una revolució hagués d’obviar les seves xacres. O ens hagués de posicionar en l’estar a favor o en contra d’una forma incondicional.Igualment es va amb peus de plom, i s’usa una diplomàcia extrema, quan s’ha de tractar amb Xina o el Marroc per posar només uns exemples. Per no parlar dels EEUU.Tothom va amb peus de plom perquè tothom té cua de palla.
Amnistia internacional segueix publicant el seu informe anual, on molts països suposadament immaculats queden ben retratats.
(Amadeu Caselles, pres anarquista que ha estat castigat amb molts més anys de condemna dels que li tocaven pel sol fet de denunciar la vulneració de drets dins les presons catalanes, ha aconseguit sortir-ne amb vida i amb llibertat.)