perseguir un estel
Però vinguin de l’Orient o del Sud Est peninsular, a mi el que més m’interessa d’aquests personatges és que perseguien un estel, una fita que els va mobilitzar cap a la incertesa però amb la seguretat de seguir el camí correcte.No són els únics que persegueixen estels, però potser sí els més populars…
Mirant el cel estelat a la nit, sobretot lluny de la contaminació, és fàcil adonar-se del poder d’aquests astres, del fort magnetisme que exerceixen sobre els nostres imaginaris, en molts sentits. Per als nostres avantpassats ancestrals van ser el mirador on cercar respostes i preguntes, l’estímul per a la invetsigació i per a la construcció de relats mitològics. I també els punts de referència per seguir rutes, per orientar-se durant la navegació, els viatges. Encara ara és la clau per a l’astrologia moderna, i segueix essent estímul i matèria d’estudi per a l’astronomia, científica, professional o amateur. I una referència per a l’orientació a camp obert. Literàriament, sobretot en l’àmbit poètic, aquests astres lluminosos són també molt presents i “explotats” com a recurs, i en l’àmbit estètic, plàstic, juguen també un paper omnipresent lligat sempre al món dels desitjos, els somnis la màgia i els intangibles.
Però també en el camp polític l’estel té el seu paper rellevant, sobretot ara que l’estelada catalana s’ha fet un element multitudinàriament popular que sintetitza i i fa tangibles els anhels polítics i socials d’una nació sense estat que camina cap a la llibertat. L’estelada catalana va incloure l’estel revolucionari a imatge de la bandera de Cuba que lluitava contra Espanya per a la seva independència. També són estrelles el que inclouen, simbolitzant els estats membres, conjunts, les banderes d’Estats Units (que suma una estrella a cada nou estat incorporat) i la d’Europa (que en manté sempre dotze, en un cercle, com a símbol de compleció).
Els estels, (estel, estrella o estrela, o antigament i dialectalment estela, (més informació aquí) ) són un dels elements del nostre paisatge natural més carregat de simbolisme des de la infantesa, i vinculat a un sentit vivencial íntim, transcendent, del món dels somnis i els desitjos. Personatges literaris com El Petit Príncep hi han aportat valor afegit. Personalment són molts els records que tinc de nits de sortir al terrat de casa a perdre’m amb els estels, les nits de foc de camp amb l’esplai i les d’estirar-te a l’herba amb bons amics per contemplar i identificar, i sobretot veure passar algun etel fugisser que diuen que si quan passava pensaves un desig… però no va ser fins que vaig llegir Gandhi que vaig associar definitivament les estrelles a la UTOPIA (per cert aquí un treball interessant sobre la utopia, amb ulls joves) i que la seva expressió que les utopies són com les estrelles, que encara que no es puguin abastar ens guien el camí, em va servir molt per reconciliar el debat vital que mantenia amb mi mateixa i l’entorn pro utopista i contra utopista en què en movia durant l’adolescència i primera joventut. Per mi aquesta relació que fa Gandhi juga a favor de la utopia, no nega la possibilitat de creure-la abastable, sinó que indica que fins i tot qui no la cregui abastable d’immediat en comptes de renunciar-hi el que ha de fer és caminar cap a ella. I em serveix per generalitzar-ho a allò que anomenem utopia però no ho és, només és un objectiu que pot semblar difícil d’aconseguir, a alguns ulls impossible, però que no té per què ser-ho. S’ha generalitzat “Això és una utopia, això és utòpic” com a sinònim d’això és impossible, fantasiós. Però també significa això és un somni, i els somnis cal convertir-los en objectius, quan un somni es converteix en objectiu comença a fer-se possible. No fa gaire escrivia en aquest mateix bloc l’article només hi ha una derrota, no seguir lluitant. M’hi reafirm’ho.
Es pot admirar un estel, anhelar-lo. O seguir-lo perquè penses que et guia a un bon port. Perseguir-lo. Com els navegants antics, que es fiaven dels estels estables, o com els Mags d’Orient que es fiaven dels estels eventuals, fugissers, en moviment…
Sigui com sigui uns i altres havien de fer un camí incert, sotmetre’s a adversitats, passar moments de desorientació i dubtes, però aquests reptes no els apartaven de la ruta que marcava l’estel. L’estel era la seva bruíxola, i alhora el seu objectiu.
Nosaltres, si volem reeixir com a país hem de seguir un estel. L’estel de la independència és ara la bruíxula i l’objectiu. De la independència d’un país radicament democràtic, socialment més just. Un país que en fer-se independent es construeix com a estat nou, i per tant innova i fa possible l’estel del món millor. Hem de saber que el camí serà ple d’adversitats, però davant qualsevol decisió per seguir el full de ruta cal no perdre de vista l’estel que perseguim. Podem trigar més o menys, fer més marrada o seguir dreceres, fins i tot recular uns passos per agafar més embranzida o refer una ruta equivocada. Però el que ja no podem fer és deixar de perseguir l’estel.
(Esperava amb impaciència el darrer número de la qualificada revista d’història Sàpiens, vaig entendre que hi dedicava un article especial, volia veure quines novetats m’aporta i si trec l’entrellat de per què ara el Papa Benet XVI els ubica com a provinents del regne dels Tartessos … avui he rebut Sàpiens i no hi ha l’especial de què es parla a l’enllaç, l’enllaç porta a un article antic, del número 51, és molt interessant igualment).
La imatge és presa durant la sortida del sol, dijous 3 de gener, des del barri El Manresà de Badalona, anant cap a Montgat a buscar el tren. Semblava talment l’estrella dels tres reis del pessebre. Com un senyal antic. Tot just començat l’any, de bon matí, el sol en sortir es disfressava d’estrella de reis i brillava ben arran de terra. No oblideu seguir l’estrella, semblava dir. I ho deia de pen aprop aquesta vegada, i a la llum del dia.
I, encara que ja n’em gastat uns quants dies, BON ANY!
Una abraçada,