miozz mirades

Mirar el passat de cara

 

A finals d’agost, dins la biennal d’arquitectura de Venècia, s’ha pogut visitar Vogadors, una exposició extraordinàriament interessant i bella, on una nova generació d’arquitectes catalans mostra una manera innovadora de construir i tractar els materials més arrelats al territori, amb criteris d’estil i de sostenibilitat moderns i molt adequats al moment actual. A l’entrada de la nau on s’exposa, s’hi pot llegir la frase de Jorge Oteiza “qui avança creant quelcom nou ho fa com un vogador, avançant endavant, però remant d’esquena, mirant enrere cap al passat, cap allò existent, per poder reinventar les seves claus” Es tracta de navegar en les aigües turbulentes d’un present extremadament difícil, per trobar el camí, cap al futur, mantenint una mirada còmplice envers el passat. Una bona filosofia aplicable a molts aspectes de la vida, penso, però sobretot molt encertada per a un país com el nostre. Mirar el passat de cara, sense por ni nostàlgia, i fer-lo present, en un exercici imprescindible per il·luminar la mirada sobre el futur possible.

El desconeixement i la desmemòria són els pitjors enemics d’una societat plural que intenta cohesionar-se per encarar el futur conjuntament. Cal conèixer i entendre el fil de la història que ens ha fet arribar fins on som ara per enfocar bé la construcció del futur. I no som conscients de fins a quin punt aquest desconeixement proporciona àmplies llacunes a gran part de la població catalana. Llacunes on nien relats interessadament erronis d’una lectura històrica que ens vol esborrar del mapa.

Per això aplaudeixo apostes com la d’Òmnium Badalona, d’aportar a les celebracions de la Diada de Catalunya aquest matís de recuperació històrica – que sota algunes mirades podria semblar anacrònic o irrellevant- obert al màxim de conciutadania, convidant-hi també a la que tot just comença a establir llaços de pertinença amb la ciutat i el país.

Ara mateix estem vivint un moment en què les relacions amb el govern de l’Estat Espanyol són de clar maltracta cap al poble català, i ja s’ha arribat a l’esgotament de fórmules d’entesa política i administrativa, esgotament que no sembla tenir marxa enrere. Paral·lelament la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa ha deixat de ser aquell tema tabú d’unes minories radicals, i ha passat a ser present  en molts àmbits, adquirint una gran normalitat dialèctica. Però a la vegada – i precisament per aquest creixement de la normalització – es converteix en la diana de ferotges atacs des de la intolerància, i per això cal i és més important que mai que el màxim de població tingui més cultura i visió analítica  sobre la trajectòria de la nació catalana i sobre el procés que han viscut les relacions entre Catalunya i Espanya al llarg de la història. I més cultura, també, sobre el dret d’autodeterminació dels pobles i sobre processos d’independència arreu del món.

S’hi pot estar d’acord o en contra, es pot opinar del dret i del revés, es pot analitzar aquesta realitat des d’una amplia pluralitat de prismes, però tingui arrels de moltes generacions enrere o faci poc que forma part del país, tothom hauria de prendre-hi part, ningú hauria de mantenir-se indiferent al procés que estem vivint. No podem ser espectadors passius. I la Diada és una gran oportunitat. Ja sigui aprofitant per documentar-se, opinar, discutir o polemitzar sobre el tema, ja sigui secundant convocatòries de manifestació – la de l’Assemblea Nacional Catalana fa augurar una Diada històrica – ja sigui assistint a activitats de reproducció històrica – al Trencant Setges-Badalona, al Desembarcament 1705-Montgat – assistint a les activitats proposades per la Comissió Onze de Setembre de Badalona o a altres propostes locals o nacionals d’entitats i institucions.

L’important és que ningú resti indiferent als fets que envolten la Diada catalana d’enguany. I que l’endemà, i l’altre i l’altre totes i tots ens continuem sentint interpel·lats a no restar indiferents.

Un altre futur és possible, sí, però l’hem de construir, l’hem d’anar a buscar. I fer-ho tenint en compte la filosofia dels vogadors, seguint l’aportació innovadora que els Països Catalans han mostrat a la biennal de Venècia, em sembla una idea interessant.