miozz mirades

Abans que el correu electrònic i la web camp canviés els nostres hàbits de comunicació, molt abans que el facebook o el mateix bloc ens apropés virtualment a un nivell impensable llavors, les cartes de paper, aquells sobres carregats de segells de colors que travessaven l’atlàntic i malgrat certificar a Correus no sempre aribaven a port, aquelles cartes eren el nostre únic nexe. Plenes de confidències, complicitats, anhels i trocets d’una vida que s’anava construint des de l’adolescència, totes elles, des de les primeres al setembre de 1976 fins la darrera (encara ara una carta escrita a mà de tan en tant, encara que sigui per posar un toc més personal al clàssic paquet de Nadal), han estat testimonis d’una amistat singular forjada des de l’incondicionalitat i la profunda estima de dues vides que es creuaren casualment i mai més s’han desentès. Trenta-cinc anys després de la primera carta les nostres ganes de conèixer-nos i abraçar-nos es fa tangible: avui amb la meva família agafarem l’avió cap a D.F! (segueix)

Va ser la primera, i va arribar el setembre de 1976. És sorprenent com alguns fets de la nostra vida queden gravats a la memòria amb precisió cinematogràfica. Jo tornava d’ajudar el meu pare amb el camió del seu, un migdia de setembre ben a punt de començar el curs escolar i estrenar-me com a “senyu” al Nolva, i la meva mare va sortir-me a rebre amb la carta a la mà; abans no se’n rebien tantes de cartes, i menys de l’estranger.

La vitalitat i complicitat a què convidava aquell paper manuscrit era massa suggerent per
encotillar-la en un anglès d’aprenents, i vam saltar-nos les normes: les nostres llengües llatines van ser el vehicle ideal per apropar-nos. Més tard en van arribar d’altres indrets- d’una noia francesa i d’un xicot turc – i aquestes van servir per fer un ús correcte de l’estratègia de pràctica lingüística significativa, en llengua anglesa, que la nostra professora de B.U.P impulsava a l’Albéniz. Però no van perdurar gaire temps.
La correspondència amb Mèxic, en canvi, fou intensa. I durable. Fins ara.

Entre cartes que aneven i venien vam compartir la transició espanyola, les inquietuds universitàries, els amors, les il·lusions, els referents musicals, les versions de la història, l’estima per les arrels identitàries i la lluita contra els imperialismes, els conflictes intergeneracionals, els terratrèmols, les pèrdues i les adversitats, els descobriments vitals, les crisis econòmiques, les viscisituds del fer-se gran, els fills, les relacions de parella, les inquietuds, les il·lusions, la política de cada país, les crisis i les empreneduries econìmiques… i van bastir una amistat més enllà de cap frontera.