miozz mirades

Observo la vida del meu bloc, la vida que hi doneu vosaltres en llegir-lo, i ho trobo curiós. Aquest mes d’octubre, un instant de retard en fer el clic de ratolí, alhora de copiar-los, – massa al final del dia-, m’ha impedit comentar-vos l’ordre d’apunts més llegits del mes; I ho aprofito per comentar-vos el què em diu avui, en començar aquest matí de diumenge mandrós, el rànquing dels més llegits del dia.  Fa dies que m’hi fixo, i comprovo que a més de ser de maceració lenta en la seva gestació, (com us deia en presentar-lo) aquest bloc és també de lectura lenta, lenta i sostinguda. I em parla de vosaltres.

(continua)

Entrada punta, estrella, d’aquella que genera més de 100 visites el mateix dia que la penges, us ho he de confessar, no n’he tingut gaire. N’hi ha hagut, sí, però en una proporció molt baixa. Res a veure amb els blocs crac que corren per la xarxa. I el detonant acostuma a ser, no tant l’oportunitat del tema en sí – excepte en algun cas, com ho ha sigut el de les mentides del borbó -, sinó amb el ressó immediat que se n’hagi pogut fer la xarxa (facebook, altres blocs d’èxit).
En canvi, el que sí que he tingut, i segueixo tenint, és una creixent lectura sostinguda dels apunts antics, a un ritme que m’encurioseix i em fa gràcia. El marcador que ens destaca els deu més llegits (del dia, de la setmana, del mes i des de l’inici) em porta a l’actualitat, diàriament, apunts escrits fa mesos, apunts als que no sé per què ni com hi accediu de sobte, un dia, un nombre significatiu de lectors. D’aquests, el més sorprenent per mi és l’apunt a catalunya es parla català…apreneu català, un lèxic urdú, que d’ençà de la seva publicació el dia 7 de maig, ha acumulat, en un degoteig constant, gairebé 600visites. Aquest misteri afegeix màgia al fet d’escriure sabent-se llegit per altres: no sempre la sintonia d’interessos quadra, i passen sense pena ni glòria apunts que em podien semblar especialment interessants, i, per contra, em sorprèn l’èxit d’alguns que em semblaven molt modestos. (Sobre això ja he fet les meves especulacions, que són massa llargues per explicar-les ara, les reservo per a un futur nou apunt).

El nombre de visites diàries s’ha consolidat a l’alça, i això em fa pensar – però potser m’equivoco – que molts de vosaltres em llegiu seguit, compteu amb mi d’una forma regular, i, què us he de dir? M’agrada!
Ja sé que mai es pot generalitzar, però em plau reproduir-vos un comentari que he rebut, en, privat (el retorn sobre el bloc el tinc molt més amb comentaris privats que no pas amb comentaris públics, ja us en parlava fa temps), i que em dibuixa un perfil de lector que, començo a creure, és força majoritari, i respondria a la categoria que li he donat al bloc, bloc personal:”Respecte al tema del bloc, et torne a dir que llegir-lo és com un bàlsam,en serio, m’arriben al fons i em fa la sensació que estic parlant amb tu en persona , en els temes concrets de Badalona, em perd un poquet ,però em posen al dia;” 

També imagino les vostres entrades als apunts del bloc com un passeig tranquil, perquè la dispersió de lectures diàries és molta. Aquest exemple ho il·lustra:
Les 10 lectures més llegides aquest matí (dia 8 de novembre, fins les 10h) per ordre de major a menor: heu entrat a llegir articles concrets, de dates molt diverses, més de 50 persones, però les deu més llegides sumen poc més de 30. Les altres, segurament, es reparteixen en quantitats esmicolades.

Només una hora més tard ja sou setanta els lectors, i ha canviat molt la visibilitzacaió de les  preferències, aquí els deu apunts més llegits fins ara:

• silenci i flors, silenci i plors  (repeteix lideratge)
• gats: estrena a sant vicenç dels horts (fa una hora no hi sortia, i ara és el segon més llegit) 
• carbasses a la castanyada? (fa una hora no hi sortia, el 3r més llegit)
• l’embolic de dir-se dolors
• sensacions d’una tarda de tardor (2007)
• un port de mar bruta (fa una hora no hi sortia)
• lliçons de la treva
• tereses
• rellegint i rescoltant el missatge de xesco boix
• silenci i flors

Bé, en aquest entrecreuament breu i subtil de les nostres vides virtuals jo m’exposo explícita i vosaltres passegeu en silenci pel paisatge que us dibuixo; 
M’agrada observar les vostres petjades…