la veu de les “víctimes” de la immersió
M’arriba el comunicat de VEU PRÒPIA sobre la sentència del Tribunal Suprem.
Un comunicat que cal llegir tenint molt clar el seu valor afegit: els qui l’escriuen són majoritàriament castellanoparlants d’origen que han fet seva la llengua catalana, sumant-la. Ells, igual com jo mateixa expressava en l’anterior apunt, “la immersió la millor decisió”, tampoc creuen que la sentència sigui un atac menor. (segueix)
Escoltar la seva veu il·lustra el que ningú hauria de posar en dubte:
les suposades víctimes de la immersió són les principals beneficiàries
d’aquesta política educativa. El seu comunicat acaba així ” Per tot això, des del col•lectiu de nous
catalanoparlants Veu Pròpia, persones que la nostra primera llengua no
ha estat el català però que hem decidit fer-lo nostre, ens posicionem en
contra de la recent sentència del Tribunal Suprem i instem a les
autoritats polítiques i educatives del Principat de Catalunya a
desobeir-la.”,
Els missatges de Veu Pròpia aporten esperança
en un panorama que no convida gens a l’optimisme: els qui treballem dia
a dia als centres de secundària sabem de primera mà que no ens n’hem
sortit prou en això de “fer estimar una nova llengua”, sobretot amb
molts joves nascuts al país, fills o néts de famílies immigrades
provinents d’altres indrets de l’estat espanyol i que malgrat viuen aquí
no se’n senten. Correm el risc, davant d’aquesta realitat, de fer
generalitzacions catastrofistes: afortunadament Veu Pròpia també forma
part de la realitat!
Aprofito la rebuda del missatge per recuperar la lectura d’altres apunts escrits sobre el tema, del calaix “llengua pròpia, comuna”
i m’atreveixo a recomanar-vos que hi feu una passejada tranquil·la:
n’hi ha que us poden interessar. La fotografia la vaig fer expressament
per il·lustrar “dèficit i discapacitat (II), el cas dels idiomes“, aquest us el recomano especialment.